Aprovechamiento de recursos forestales en la Edad Media: una apuesta interdisciplinar para su estudio en zonas de media montaña mediterránea

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/medieval.19392

Palabras clave:

Explotación del bosque, territorio medieval, recolección, semiagricultura, economía rural, Alta Edad Media

Resumen

El objetivo de este artículo es destacar la importancia de la explotación de los recursos forestales en época medieval, a menudo ignorada y muy poco tratada en los textos especializados en este período. El principal obstáculo para el estudio de este tipo de actividades reside en la escasez de fuentes y la poca concreción de estas. Por ello se hace necesaria la utilización de fuentes muy diversas. La metodología empleada parte de la selección y análisis de documentación medieval con el fin de encontrar indicios de estas actividades (topónimos, productos…), posteriormente se ha recopilado información procedente de la arqueología, la iconografía y la etnología y se han establecido comparaciones de los datos obtenidos. Por lo que respecta al ámbito geográfico nos centramos en la zona correspondiente a la Cataluña actual. Se trata de un territorio caracterizado por un relieve accidentado en el que las tierras llanas son muy escasas. El clima mediterráneo que le es característico se ve alterado por la presencia de los Pirineos y la extensa línea de costa favorece los contactos a través del mar. Cronológicamente procuramos focalizar muestro estudio en la alta edad media, aunque no siempre nos ha sido posible encontrar datos correspondientes a dicho período por lo que a menudo debemos recurrir a fuentes de cronología posterior. El resultado final es la identificación de una gran variedad de actividades productivas, de recolección y semiagrícolas, que aprovechan los recursos forestales y que muestran un cierto equilibrio con otras actividades como la agricultura y la ganadería.

Financiación

Generalitat de Catalunya, proyecto Muntanya viva, assentaments, recursos i paisatges a la Catalunya medieval (segles IV-XIII) (LT009/18/00041)

Citas

Abadal, R. d’. (1926-1952). Catalunya Carolíngia II. Els diplomes carolingis a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Abadal, R. d’. (1955). Catalunya Carolíngia III. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Amoric, H. (1990). Practiques et usages de la forêt provençale au Moyen Age. En Actes del 1er i 2on curs d’Arqueologia d’Andorra (pp. 77-90). Andorra: Patrimoni Artístic Nacional.

Baraut, C. (1978). Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (s. IXXII). Urgellia, (1), 11-182.

Beltran, J. (2007). Pisa arcaica i vaixella verda al segle XIII. L’inici de la producció de pisa decorada en verd i manganès a la ciutat de Barcelona. Quadrens d’Arquelogia i Història de la ciutat, (3), 139-158.

Beltran, O.; Vaccaro, I. (2007). Els comunals al Pallars Sobiràels usos tradicionals de la muntanya en el marc dels espais naturals protegits. Revista d’Etnologia de Catalunya, (33), 142-149.

Benavente, J.A. (2013). Los petroglifos de Alloza (Teruel) y los hornos de aceite de enebro: un enigma resuelto. Historias del Bajo Aragón. http://historiasdelbajoaragon.wordpress.com/2013/04/12/los-petroglifos-de-allozateruel-y-los-hornos-de-aceite-de-enebro-un-enigma-resuelto/ [consulta, 02/03/2021].

Bolòs, J. (1982). Anàlisi pol.línica i història medieval. Aportació al coneixement del paisatge pirinenc durant l’edat mitjana. Quaderns d’Estudis Medievals, (10), 635-638.

Bolòs, J. (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Bonhote, J., Vernet, J. (1988). La mémoire des charbonnières. Essai de reconstitution des milieux forestiers dans una vallée marué par la métallurgie. Revue Forestière Française, (40), 197-210. https://doi.org/10.4267/2042/25884

Bonhote, J.; Davasse, B.; Dubois, C.; Izard, V.; Métailié, J.P. (2002). Charcoal kilns and environmental history in the Eastern Pyrenees (France). A methodological approach. En S. Thiébault (Ed.), Charcoal Analysis. Methodoligical Approaches, Paleoecological Results and Wood Uses. Procedings of de Second International Meeting of Anthracology (Paris, 2000) (pp. 219-228). Oxford: Archaeoppress.

Brassy, Ch. (2014). Instruments pour jouer les musiques du Moyen Âge. http://www.instrumentsmedievaux.org. [Consulta:02/03/2021].

Bringué, J.M. (2003). Els bens comunals al Pallars Sobirà en el seu context històric. En Béns comunals i la gestió del territori al Pirineu català, els: Actes del Seminari, Què en farem dels comunals? (pp. 21-47). Barcelona: Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

Calvet, A. (1999). De la pierre au son. Archéologie musicale du tympan de Moissac. Moissac: Accord.

Camiade, M., Fontaine, D. (2005). Appropiation et exploitation du milieu forestier dans la montagne de l’Albera: le cas de la verriere du mas d’en Bonet du Vilar de 1538 à 1666. En Les Ressources Naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l’Èpoque Moderne (pp. 373-422). Perpignan: CRHISM.

Catafau, A. (coord) (2002). Les Ressources Naturelles des Pyrénées du Moyen Âges à l’Epoque Moderne. Perpignan: CRHISM.

Català, M., Costa, R., Folch, R. (2008). Balanç de catorze anys de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Revista d’Etnologia de Catalunya, (33), 118-141.

Castellet, L. (2012). Paisatge sonor, arqueologia del so. Codis, espais i instruments sonors a la Catalunya rural medieval (ss. X-XIV). Tesi de máster inédita. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Castells, J. (1999). Records de quan feia de pagès. Tremp: Garsineu.

Cavanilles, J. A. (1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Madrid: Imprenta Real. https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=285

Clemente, J. (Ed.) (2001). El medio natural en la España medieval. Cáceres: Universidad de Extremadura.

Codex… (s. XIV). Codex Granatensis. Repositorio Institucional de la Universidad de Granada http://hdl.handle.net/10481/6525 [Consulta: 02/03/2021].

Davasse, B., Galop, A. (1989). Le charbon de bois et le pollen: elements pour une approche a de l’evolution historique du paysage forestier des Pyrenées ariégeoise. Acta Biologica Montana, (9), 333-340.

Euba, I. (2009). La vegetación leñosa y el uso de la madera en tres valles de los Pirineos orientales desde el neolítico hasta época moderna: análisis antracológico, dendrológico y tafonómico. Pyrenae: revista de prehistoria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, 40(2), 7-35.

Fabrega, A. (2006). La pega vegetal. Producció i pluriactivitat pagesa. Estudis d’Història Agrària, (19), 69-104.

Ferrer, M.T. (1996). Emprius i béns comunals a l’Edat Mitjana. En J. Busqueta y E. Vicedo (eds.) Béns comunals als Països catalans i a l’Europa contemporània: Sistemes agraris, organització social i poder als Països catalans (pp. 33-65). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Ferrer, M. T. (2012). El comerç català a la baixa edat mitjana. Catalan Historical Review, (5), 159-193.

García Marsilla, J.V. (2013). Alimentación y salud en la Valencia Medieval. Teorías y pràcticas. Anuario de Estudios Medievales, (43/1), 115-158. https://doi.org/10.3989/aem.2013.43.1.05

Garí, B.; Hernando, J. Riu, M, Sancho, M. Serra, A. (2005). Història Medieval Universal. Textos docents, 25. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Gassiot, E. (ed.) (2016). Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Organismo Autónomo de Parques Nacionales.

Guilaine, J. (1991). Pour une Archéologie agraire. Paris: Armand Colin. Hernádez Cardona, X. (2001-2004). Història Militar de Catalunya. Vols. I y II. Barcelona: Rafael Dalmau.

Higounet, C. (1966). Les forêts de l’Europe Occidentale de V a XI siècles. En Agricoltura e mondo rurale in Occidente nell’alto Medioevo. XIII Settimana di Studi del Centro sull’Alto Medio Evo (pp. 398-399). Spoleto.

Izard, V. (2005). La construction des paysages médiévaux. Le rôle fondamen-tal de la métallurgie dans les mutations socia-les et culturelles des VIIe-XIVe. En M. Martzluff (dir.) Roches ornées, roches dressées. Les hommes et leur terres en Pyrénées de l’est (pp. 463-481). Perpignan: Pubications Université de Perpignan. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.4263

Izard, V. (2008). L’apport de l’étude anthracologique à la connaissance du paysage. En O. Passarius, R. Donat y A. Catafau (dirs.) Vilarnau. Un village du Moyen Âge en Roussillon. Canet: Editions Trabucaire. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.4263

López-Calo, J. (coord.) (1994). Los instrumentos del Pórtico de la Gloria. Su reconstrucción y la música de su tiempo. A Coruña: Fundación Pedro Barrié de la Maza.

Mingote, J.L. (1986). Utillaje agrícola a través de la iconografía mozárabe. En Actas del 1er Congreso de Arqueología Medieval Española, Tomo 1 (pp. 293-312), Huesca: Diputación de Aragón.

Miquel, F. (1945). Liber Feudorum Maior. Cartulario que se conserva en el ACA. Barcelona: CSIC.

Nieto, X., Raurich, X. (1998). Culip VI. Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. Monografies CASC, núm. 1. Girona: Museu d’Arquelogia de Catalunya.

Nöel, R. (1990). Pour une archéologie de la nature dans le Nord de la Francia. En L’ambiente vegetale nell’alto medioevo. Settimane di Studi del Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo (pp. 763-821). Spoleto.

Ollich, I. (2003). Arqueologia i vida quotidiana a l’època medieval. L’excavació i interpretació d’una casa del segle XIII al jaciment de l’Esquerda. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, (23/24), 145-165.

Palet J.M., Ana Ejarque, A., Miras, Y., Riera S.; Euba I., Orengo, H. (2007). Formes d’ocupació d’alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí-alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror(Andorra): estudi diacrònic de paisatges cuturals pirinencs. Tribuna d’Arqueologia, 2006- 2007, 229-253.

Pelachs, A.; Soriano, J.M. (2003). Las fuentes paleobotánicas y la historia forestal: El ejemplo de los valles de la Coma de Burg y Vallferrera (Pallars Sobirà, Lleida). Cuadernos de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, (16), 155-160.

Pelachs, A. (2005). Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu central català. Aplicació de tècniques paleogeogràfiques per a lestudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la Vallferrera. Tesis doctorals en xarxa. http://www.tdx.cat/handle/10803/4958. [consulta 02/03/2021]

Pinna, M. (1990). Il clima nell’alto Medioevo conoscenze attuali prospettive di ricerca. En L’ambiente vegetale nell’alto Medioevo. Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi Sull’alto Medioevo (pp. 431-452) Spoleto.

Puig, I. (1992). El monestir de Santa Maria de Gerri. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Raurich, X., Pujol, M., Izquierdo, P. (1994). Les Sorres X: una embarcació medieval al Delta del Llobregat (Catalunya). En Actas del IV Congreso de Arqueología Medieval Española. Tomo III (pp. 1081-1090). Alicante: Diputación Provincial de Alicante.

Rendu, C., Campmajor, P., Davasse, B., Galop, D. (1994). Habitat, environement et systemes pastoraux en montagne: acquis et perspectives de recherches a partir de l’étude du territoire d’Enveig. En X Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerda (pp. 661-673). Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans.

Riera, S., Esteban, A. (1994). Vegetation history and human activity during the last 6.000 years on the central Catalan coast. Vegetation History and Archaeobotany, 3(1), 7-23. https://doi.org/10.1007/BF00208885

Riera, S., Wansard, G., Julià, R. (2004). 2000-year environmental history of a karstic lake in the Mediterranean Pre-Pyrenees: the Estanya lakes (Spain). Catena, (55), 293-324. https://doi.org/10.1016/S0341-8162(03)00107-3

Rius, J. (1945-1947). Cartulari de St. Cugat del Vallès. Barcelona: CSIC. Roma, J. (2006). El patrimoni natural i cultural. Estudis i recerques. Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, (20), 11-22.

Sancho, M. (1999). Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l’estudi de la producció de ferro en època medieval. Barcelona: Marcombo.

Sancho, M. (2005). El Montsec entre la serra i la vall: percepció del territori i construcció d’un paisatge a l’Edat Mitjana. En Explotation, Gestion et Appropriation des Ressorces Montagnards du Moyen Âge aux Temps Modernes (pp. 73-87). Perpignan: CRHISM - PUP.

Sancho, M. (2009). Mur, la història d’un castell feudal a la llum de la recerca històricoarqueològica. Tremp: Garsineu.

Sancho, M. (2018). Recursos alimentaris en el monestir d’època visigoda de Santa Cecília de Els Altimiris (Sant Esteve de la Sarga – Pallars Jussà). Primeres aportacions. Revista d’Arqueologia de Ponent, (28), 63-80.

Solà, J. (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Barcelona: IPEC, Generalitat de Catalunya.

Tesoros… (2014). Tesoros del Museo Arqueológico, Catálogo, núm. 57371, Arqueta de Abderrahman ben Zeiyan http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?Museo=MANT&txtSimpleSearch=Palencia+%28m%29&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=advancedSelection&MuseumsSearch=MANT|&MuseumsRolSearch=36&listaMuseos=[Museo+Arqueol%EF%BF%BDgico+Nacional+%28Colecci%EF%BF%BDn+Tesoros+del+MAN%29] [consulta, 02/03/2021].

Violant i Simorra, R. (1985). El Pirineo español. Vida, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. Barcelona: Ed. Altafulla.

Wickmham, C. (1990). European Forest in the Early Middle Ages: Landscape and Land Clearance. En L’ambiente vegetale nell’alto Medioevo. Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi Sull’alto Medioevo (pp. 479-545). Spoleto.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

29-09-2021

Cómo citar

Sancho Planas, M. (2021). Aprovechamiento de recursos forestales en la Edad Media: una apuesta interdisciplinar para su estudio en zonas de media montaña mediterránea. Anales De La Universidad De Alicante. Historia Medieval, (22), 191–217. https://doi.org/10.14198/medieval.19392