Directrius per a l’autor/a

Els articles han de ser originals, inèdits, escrits en castellà i no estar en procés d'acceptació per altra revista. Per a la publicació en Quaderns de cine serà necessària l'avaluació positiva de dos experts, que jutjaran sense coneixement de l’autoria. Hauran de ser enviades a l'adreça de la revista dues còpies, una en Word i altra en Pdf. L'extensió màxima serà de 10.000 paraules totals.

El text anirà en pàgines numerades (excepte la primera), a espai i mig (excepte cites, notes a peu i bibliografia, que aniran a un espai), en lletra Times New Roman, cos 12 (excepte el títol, cos 14, i les notes al peu, cos 10). No es tallaran les paraules a fi de línia. El títol apareixerà dalt, centrat, en majúscules. Després de dues tecles de retorn de paràgraf i alineació dreta, es posarà el nom de l'autor/a, i en la línia inferior i en cursiva, el centre de procedència o el càrrec professional.

A continuació, després de tres tecles de retorn de paràgraf, hi haurà un resum i una relació de paraules clau en castellà i en anglès. Els rètols apareixeran a l'esquerra, en versaleta, separats uns blocs dels altres per dues tecles de retorn de paràgraf: «RESUM» (resum immediatament sota, màxim 150 paraules), «PARAULES CLAU:» (escrites a continuació, en cursiva); amb les mateixes característiques anteriors, «ABSTRACT» i «KEYWORDS:». El text començarà després de tres tecles de retorn de paràgraf.

L'autor/a pot distribuir el contingut en apartats, amb els corresponents titolets en negreta (precedits i seguits de tres i dues tecles de retorn de paràgraf, respectivament). Els paràgrafs estaran sagnats amb 1 cm a l'esquerra, excepte en la primera línia de les cites exemptes i després de títols o titolets, cites exemptes, quadres, taules o imatges.

S'evitaran els recursos tipogràfics d'èmfasi (majúscules, negretes, etc.) excepte en els casos especificats, o quan s'usen paraules que així ho exigisquen. La numeració romana dels segles anirà en versaletes, sempre que no estiguen en cursiva com en els títols d'un llibre: «el segle XIX» (però «el segle XIX»).

Les cites exemptes (4 o més línies) han d'anar amb dues tecles de retorn de paràgraf abans i després, sense cometes, amb marge d'1 cm a banda i banda. Les cites més breus aniran a continuació i entre cometes (el signe de puntuació final ha de quedar fora de les cometes). En aquestes, la separació entre versos s'indicarà amb barra transversal precedida i seguida d'espai: «La luna vino a la fragua / con su polisón de nardos». En les cites textuals, l'omissió d'una part interior s'assenyalarà amb [...], la introducció de paraules o lletres no textuals es farà entre claudàtors i per a ressaltar la literalitat d'un terme s'usarà [sic].

S'usaran cometes llatines o angulars « ». Per a diferents rangs de cometes (per exemple, un text entre cometes dins d'un altre també entre cometes), l'ordre és aquest: «llatines» (primer rang), “angleses” (segon rang), ‘simples’ (tercer rang).

La identificació de la font es farà pel sistema americà, en el cos del text i entre parèntesi (cognom[s], any de la publicació: pàgina[es]). Si hi ha diverses obres del/de la mateix/a autor/a i any, es col·loca seqüencialment una lletra minúscula al costat de l'any en la bibliografia final, i així es reproduirà ací (1987a, 1987b). Si s'ha citat l'autor/a en el cos del text, solament s'especifica any i pàgina(es); si s'ha citat també l'obra, solament pàgina(es); si la referència és a l'obra en general, no es posa pàgina. En la referència a un treball d'un/a autor/a inserit en un llibre col·lectiu, antologia, etc., ha d'especificar-se l'autor/a de la cita i l'editor/a en l'obra del/de la qual està inserida. Per a pàgines consecutives, pot especificar-se el nombre de la primera més «ss.»: (Silver, 1996: 13 ss.); i si es referencien continguts dispersos en l'obra, s'especifica «passim»: (Silver, 1996: passim). Exemples:

• Resulta evidente la precariedad del Romanticismo español (Silver, 1996: 123-124).
• Para Silver, es evidente la precariedad del Romanticismo español (1996: 123-124).
• En esa misma obra queda clara la precariedad del Romanticismo español (123-124).
• Ya hay estudios sobre la precariedad del Romanticismo español (Silver, 1996).
• Para Lanz, el fragmento «habita el espacio de la indeterminación» (en Abril, 2011: 13).
• El fragmento «habita el espacio de la indeterminación» (Lanz, en Abril, 2011: 13).

Per al cas que hi haja més d'un autor, es procedeix així: (Pérez & Rosales, 1972: 134) [dos autors]; (Pérez, Rosales & Ramírez, 1973: 233) [tres]; (Pérez et al., 1973: 233) [quatre o més]; (AA. VV., 1975: 201-202)... [diversos autors]. Si hi ha referència a dues o més obres del/de la mateix/a autor/a, o de diferents autores, es fa així: (Silver, 1996 i 2003) [dues obres del mateix autor, sense pàgines]; (Silver, 1996: 123; i 2003: 107) [el mateix, amb pàgines]; (Silver, 1996; Cárdenas, 2001; Salazar, 2007) [tres autors, sense pàgines].

Les notes a peu, si n’hi ha, han de reservar-se per a comentaris o excursos necessaris. Si conteren referències bibliogràfiques, regeix el procediment assenyalat. El senyal a nota es farà amb número volat a partir de l'1, fora de les cometes de tancament, si n'hi ha, i abans del signe de puntuació de separació (coma, punt, punt i coma, punts suspensius) però després dels de tancament expressiu (interrogació, admiració).

Al final hi haurà una «Bibliografia citada» on apareixen totes les obres referides en text i notes. El rètol es posarà en negreta, centrat, precedit i seguit de tres i dues tecles de retorn de paràgraf, respectivament. Les entrades es disposaran en paràgraf francès (d'1 cm), i les dades se separen per comes. Regirà l'ordre alfabètic de cognoms d'autors/es; en un/a autor/a amb diverses obres, el cronològic de publicació; i si té diverses del mateix any, es col·loca una lletra minúscula al costat de l'any: 1987a, 1987b. Quan la mateixa persona figure unes vegades com a autor/a, altres com a editor/a, la seqüència és aquesta: primer autor/a únic/a, després editor/a (coordinador/a), per fi coautor/a. En aquests casos d'un autor amb diverses obres, la indicació d'autoria (cognom, nom) es posa solament la primera vegada; després se substitueix per ratlla (sense coma).

Si es tracta d'un llibre, se seguirà aquest ordre: cognom, nom [complet o amb inicial], títol del llibre, ciutat [en l'idioma original], editorial [o impremta, en llibres antics], any. Quan l'obra consta de diversos volums, s'indicarà després del títol amb numeració aràbiga (5 vols.) si se cita en el seu conjunt, o amb numeració romana (IV) el volum referit específicament. Si se cita una reedició d'una obra, però es desitja fer constar l'any de la primera edició, es posarà aquest entre claudàtors [ ], abans de la coma que separa el nom de l'autor/a i el títol de l'obra. Si hi ha fins a tres autors/es, s’esmenten tots (des del segon, l'ordre s'inverteix: nom, cognom): Forradellas, E., J. Reboredo & A. Sanjuán); si n’hi ha quatre o més, el primer seguit de et al. (o bé: AA. VV.). En les obres col·lectives, sol figurar algú com a editor/a, director/a, etc., en aquest cas s'especifica la seua condició entre parèntesi: Forradellas, E. (ed.). Quan es tracta de l'obra d'un clàssic a cura d'un editor literari, després de l'autor i el títol, s'especifica «ed.» i ―sense preposició «de»― nom cognom de l'editor; el mateix en el cas d'un/a traductor/a («trad.») o prologuista («pról.»): Bécquer, G. A., Rimas, ed. J. M. Díez Taboada, Madrid, Alcalá, 1965.

Si citem un capítol d'un llibre col·lectiu, la seqüència és: cognom, nom [de l'autor/a del capítol], «títol del capítol», en AA. VV. [o, si escau, nom, cognom (ed.)], títol del llibre, ciutat, editorial, any, pàg. primera-última. Uns criteris semblants s'adopten quan se cita un pròleg, epíleg, etc., d'un/a autor/a diferent del del llibre.

Si es tracta d'un article de revista, es fa així: cognom, nom, «títol de l'article», nom de la revista, numeració aràbiga (any), pàg. primera-última. Si el nom de la revista té diverses paraules, porten inicial majúscula tots els termes amb valor semàntic: Caballo Verde para la Poesía.

Si es tracta d'un article en un diari, se cita igual que en una revista fins al títol de la publicació; a partir d'ací, es fa constar la data: 25 d'abril de 1989.

Per a citar publicacions en suport electrònic o en línia, les regles són les usuals. En les publicacions en suport electrònic ha d'especificar-se al final, després de punt i coma, el suport en qüestió (CD, DVD). En les publicacions en línia ha d'especificar-se al final, després de punt i coma, l'adreça URL i, a continuació, entre claudàtors, la data de la consulta: [consulta: 12 gener 2013].

Heus ací una relació bibliogràfica a manera d'exemple segons les normes especificades:

• Abellán, J. L. [1979], Historia crítica del pensamiento español, I, Barcelona, Círculo de Lectores, 1992.
• Abril, J. C. (ed.), Campos magnéticos, Monterrey (Mèxico), Universidad Autónoma de Nuevo León, 2011a. 
  (ed.), Gramáticas del fragmento, Granada, El Genio Maligno, 2011b.
• Cotarelo y Mori, E., «La fundación de la Academia Española y su primer director D. Juan Manuel F. Pacheco, Marqués de Villena», Boletín de la Real Academia Española, 1 (1914), pp. 4-38 y 89-127.
• Egido, A., «Una introducción a la poesía y a las academias literarias del siglo XVII», Estudios Humanísticos. Filología, 6 (1984), pp. 9-26. 
  «Emblemática y literatura en el Siglo de Oro», Ephialte, 2 (1990), pp. 144-158.
• Góngora, L. de, Soledades, ed. D. Alonso, Madrid, Revista de Occidente, 1927.
• Henry, A. (ed.), Schopenhauer et la création littéraire en Europe, París, Méridiens Klincksieck, 1989.
• Krause, A., Azorín, el pequeño filósofo, Madrid, Espasa-Calpe, 1955.
• Leopardi, G. [1975], Canti, Milán, Garzanti, 1989.
• Llanos de los Reyes, M., «Perfil de Pedro Jara Carrillo», Tonos, 4 (2002); http://www.um.es/tonosdigital/znum4/perfiles/PerfilJaraCarrillo.htm [consulta: 26 abril 2013].
• Maceiras, M., Schopenhauer y Kierkegaard: sentimiento y pasión, Madrid, Cincel, 1985.
• Mary, A., Tristán, trad. E. Galvarriato, Barcelona, José Janés, 1947.
• Oliver, A., «Murcia y Salvador Rueda», La Verdad, 21 de julio de 1957, p. 16.
• Oteo Sans, R., «Prólogo» a J. González Soto, La palabra labrada. La poesía de Luis López Álvarez, Barcelona, PPU, 1995, pp. I-III.
• Robles Vázquez, G., Negaciones subintuicionistas para lógicas con la Conversa de la Propiedad Ackermann, Salamanca, Universitat de Salamanca, 2006; 1 CD.
• Ros de Olano, A., Poesías, pról. P. A. de Alarcón, Madrid, Imprenta y Fundición de M. Tello, 1886.
• Savater, F., «Schopenhauer», en V. Camps (ed.), Historia de la ética, II, Barcelona, Crítica, 1992.
• Schopenhauer, A., Metafísica de las costumbres, trad. R. Rodríguez Aramayo, Madrid, Debate / CSIC, 1993. 
  Parábolas, aforismos y comparaciones, ed. i trad. Á. Sánchez Pascual, Barcelona, Edhasa, 1995.

Si cal incloure-hi annexos documentals, hauran de situar-se després de la bibliografia, en fulls a part, numerats (ANNEX I, ANNEX II...) i amb el rètol corresponent.