Anàlisi crítica del llenguatge excloent usat en textos de l’administració pública de la Generalitat Valenciana

Resumen

En aquest article tractem els usos del llenguatge excloent en textos de l’administració pública i, concretament, en edictes de l’Administració de Justícia de la Generalitat Valenciana. Pretenem evidenciar com el discurs institucional i de l’administració pública usa sistemàticament un llenguatge que invisibilitza les dones amb l’excusa del masculí genèric com a solució ideal. Aquest tipus de llenguatge esdevé un constructe social potent de gran influència en la ciutadania i amb una gran projecció social, i els usos lingüístics excloents que utilitza ajuden a perpetuar el masculí com a gènere del poder i a crear un imaginari col·lectiu recreat sota la mirada masculina. Malgrat tot l’acompanyament legislatiu que a hores d’ara tenim tant a nivell estatal com autonòmic, de poc ens serveixen aquestes lleis d’igualtat perquè no gaudeixen de l’imprescindible suport acadèmic. Així doncs, la RAE (Real Acadèmia Espanyola) i l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) mostren un posicionament clar a favor dels masculins genèrics més que de les fórmules i estructures inclusives del llenguatge. L’anàlisi crítica del discurs és l’instrument que usem per explicar com es porta a cap aquest procés de construcció de les identitats de gènere en el discurs i que en la majoria dels casos respon a qüestions més ideològiques que gramaticals. La trampa està en el fet de pensar que els usos d’un llenguatge excloent responen a qüestions estrictament lingüístiques, tot oblidant-nos de les més importants en una societat: les raons ideològiques i les socials.