Honey and beeswaxes from Valencia. Exploitation and trade of the natural resources from the Maestrat and Ports of Morella during the 14th and 15th centuries
DOI:
https://doi.org/10.14198/medieval.18191Keywords:
bees, honey, beeswax, trade, kingdom of Valencia, Middle AgesAbstract
In the regions of Maestrat and Els Ports de Morella (north of the kingdom of Valencia), during the Middle Ages the beekeeping sector allowed a better use of the natural resources of the area. In that rural hinterland, which in our case concerns not only the interior lands of Castellón but also certain areas bordering the ancient kingdom of Aragon and southern Catalonia, the products related to the beekeeping took advantage of the export flows of wool, to interfere simultaneously in the local raising and distribution networks that connected with international traffic (Barbary, France or Italy). Therefore, in parallel, it is possible to gauge as far as possible, the impact that the said sector had on daily life and on the economic development of the inhabitants of the area, who could dedicate part of their time to the work in the beekeeping sector in two parallel productive sides, such as obtaining honey as food or similar; and its link with the manufacturing sector through the possible production of candles from the wax of the combs. And it is that, present in the inventories, wills, pious mandas, etc., the bees, wax and honey were not only elements that complemented the home and family economy of an area traditionally considered livestock, but that presence also allows us to intuit a certain consideration in the collective ideology.References
Aparici, J. (1999). De la apicultura a la obtención de la cera. Las «otras manufacturas» medievales de Segorbe y Castelló. Millars, Espai i Història, 22, Universitat Jaume I, Castelló, 31-50. https://doi.org/10.6035/Millars
Aparici, J. (2017). Patrimonio histórico. El azafrán medieval de Gúdar-Maestrazgo.
Aragón en la Edad Media, 28, Universidad de Zaragoza, 15-38. https://doi.org/10.26754/ojs_aem/aem.2017282081
Argente del Castillo, C. (1994). Las colmenas. Un tipo de aprovechamiento de la Sierra Morena. Actas II Congreso de Historia de Andalucía. Historia Medieval, Junta de Andalucía. Córdoba (II), 247-260.
Carmona, M. A. (2000). La apicultura sevillana a fines de la Edad Media. Anuario de Estudios Medievales, 30(1), Madrid: CSIC, 387-400. https://doi.org/10.3989/aem.2000.v30.i1.501
Córdoba, R. (1999). La candelería, un oficio medieval. Apicultura y trabajo de la cera en la Córdoba del siglo XV. Congreso de Jóvenes Historiadores y Geógrafos, Madrid: UCM (1), 777-789.
De Jaime, P. y De Jaime, J. Mª. (2019). Apicultura en Albarracín: noticias históricas. Rehalda. Especial XV aniversario, 71-79.
Fernández, P. (2011). Dones del cielo: abeja y miel en el Mediterráneo antiguo. Madrid: UNED.
García, J. V. (1993). La jerarquía de la mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval. Valencia: Alfons el Magnànim.
Gonell, J. (2018). ¿Tengo que alimentar mis colmenas? Ficha 1: necesidades de las abejas. Conceptos básicos. Apicultura Ibérica, 29, 35-42.
Gonell, J. (2018b). ¿Tengo que alimentar mis colmenas? Ficha 2: cómo cubren sus necesidades en la naturaleza. Apicultura Ibérica, 30, 47-55.
Guinot, E. (1991). Cartes de poblament medievals valencianes. Generalitat Valenciana.
Guinot, E. (2006). Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII). Universitat de València, Fonts històriques valencianes, 23.
Hidalgo, P. y Padilla, F. (1998). Las ordenanzas de colmeneros del concejo de Córdoba (siglos XV-XVIII). Ayuntamiento Córdoba.
Igual, D. (1996). Valencia e Italia en el siglo XV. Rutas, mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterráneo Occidental. Tesis doctoral (4 volúmenes). Universitat de València.
Igual, D. y Soler, J. L. (2006). Una aproximació al comerç marítim de les comarques castellonenques (segles XIII-XV). Millars, Espai i Història, 29, Universitat Jaume I, 93-132.
Levi, E. (1932). Pittori e mercanti in terra di pastori. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 13, 39-48.
López, J. E. (1996). El trabajo de mudéjares y moriscos en el reino de Granada. Actas del VI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel, 97-136.
Melis, F. (1990). La lana della Spagna mediterranea e della Barberia occidentale nei seccoli XIV-XV. En L. Frangioni (ed.), I mercanti italiani nell'Europa medievale e rinascimentale. Firenze, 233-250.
Merino, J. C. (2018). Alimentación de las abejas. Aprovechamiento de los recursos. Apicultura Ibérica, 28, 41-52.
Rabassa, C. (1996). Conjuntura econòmica i desenvolupament comercial als Ports de Morella, segles XIV-XV. Universitat de València, 2 volúmenes. Tesis doctoral inédita.
Rabassa, C. (2005). Funcions econòmiques del port de Peníscola durant la Baixa Edat Mitjana. XVIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, 2, València, 1269-1290.
Rabassa, C. (2008). Comerç mediterrani i mercaders locals: una perspectiva des de les comarques septentrionals valencianes (segle XV). En J.J. Maestro y P. Barceló (coords.), Europa: Historia, Imagen y Mito. V Coloquio Grupo Investigación Potestas, Universitat Jaume I, Castelló, 177-204.
Rabassa, C. y Díaz, C. (1995). Documents per a la història de Vilafamés. Generalitat Valenciana, Universitat Jaume I y Ajuntament de Vilafamés.
Royo, V. (2018). Les arrels històriques de la comarca dels Ports. Societat, poder i identitat en una terra de frontera durant la Baixa Edat Mitjana. Benicarló: Onada.
Sánchez, J. Mª. (1987). Aproximación al estudio de un sector económico en Castilla a fines de la Edad Media. La explotación colmenera. Hernán Cortés y su tiempo, V Centenario (1485-1985), Mérida, 99-104.
Sesma, J. Á. (2005). Huesca, ciudad mercado de ámbito internacional en la Baja Edad Media según los registros de su aduana. Universidad de Zaragoza.
Viciano, P. (2002). Abejas, colmenas y miel preciosa. Una visión histórica de los inicios de la apicultura en el País Valenciano. Mètode núm. 3. Monogràfic Abelles de Mel. Universitat de València. Revista digital (fecha consulta 27/01/2020).
Villanueva, C. (2007). Hacienda y fiscalidad en el Alto Palancia durante el siglo XV: estrategia e impuestos comerciales en una comarca fronteriza. Ayuntamiento de Segorbe.
Downloads
Statistics
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2021 Joaquín Aparici Marti

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.



