La apicultura en la Europa medieval tardía: un estudio de su entorno ecológico y sus impactos sociales

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/medieval.19671

Palabras clave:

Apicultura, Abejas, Ecología, Medio ambiente, Cera, Miel

Resumen

En la Edad Media, las abejas tenían una gran importancia económica, social y cultural. La demanda constante de cera fue impulsada por la práctica religiosa cristiana, entre muchos otros usos, mientras que la miel proporcionó el único edulcorante ampliamente accesible en una era anterior a las importaciones de azúcar a gran escala. En consecuencia, la apicultura fue una parte notable de la economía rural, aprovechando la participación de numerosos grupos en toda Europa, desde campesinos con pocas colmenas para producción a pequeña escala hasta apicultores especializados que producen para un próspero comercio internacional. El análisis de una amplia variedad de documentos del norte y sur de Europa, muestra la importancia de la apicultura en el período medieval tardío y las formas en que los diferentes entornos y tipos de organización económica y social dieron lugar a diferentes formas de apicultura. Este documento demuestra que la apicultura no era una actividad aislada, sino que competía y entraba en conflicto con muchos otros tipos de uso de recursos de una variedad de actores. Como tal, la apicultura proporciona una lente a través de la cual considerar la intervención humana en el entorno natural, demostrando hasta qué punto el paisaje medieval fue regulado, gestionado, mediado y antropizado.

Financiación

Leverhulme Trust

Citas

D’Agnel, G.A. (Ed.) (1910). Les comptes du Roi René. Vol. 1. Paris: A. Picart et Fils.

Agustí, M. (1617). Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastoril. Barcelona: Esteve Liberós.

Alonso de Herrera, G. (1546). Libro de agricultura que es de labrança y criança y de muchas otras particularidades y prouechos de las cosas del campo copilado por Gabriel Alonso de Herrera. Toledo: Fernando de Santa Catalina.

Anyó Garcia, V. (Ed.) (1997). El primer manual de consells de la ciutat de València. Valencia: Ajuntament de València.

Aparici Martí, J. (1988). De la apicultura a la obtención de la cera. Las “otras manufacturas” medievales de Segorbe y Castelló. Millars. Espai i Història, (21), 31-50.

Aparisi Romero, F. (2015). Del camp a la ciutat. Les elits rurals valencianes a la Baixa Edat Mitjana. Unpunblished PhD Thesis. Valencia: Universitat de València.

Aparisi Romero, F. (2021). L’apicultura a la València medieval. In E. Vicedo (Ed.), Cultius, especialització i mercats. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Bischoff, J. (1956). Die Zeidelhuben und Bienenpflege im Sebalder Reichswald zwischen Erlangen und Nürnberg in siedlungs- und waldgeschichtler Sicht. Jahrbuch für fränkische Landesforschung, (16), 29-107.

Boisseuil, P. and Bernardi, P. (2007). Des «prouffitz champestres» à la gestion des ressources naturelles. Médiévales, (53), 5-10. https://doi.org/10.4000/medievales.3173

Bordons Alba, C. and Pérez Carrera, F. M. (1995). El concejo de Sevilla, de Nicolás Tenorio Cerero estudio, edición e índices. Seville: Universidad de Sevilla.

Boudinot, L. (2010-2011). L’apiculture à La Garde-Freinet et dans le massif des Maures de la fin du XVIe siècle au milieu du XVIIIe siècle. Freinet-Pays des Maures, (9), 31-86.

Bresc, H. (2010). Justice et société dans les domaines de l’évêque de Fréjus dans la première moitié du XIVe siècle. In J.-P. Boyer and T. Pécout (Dir.), La Provence et Fréjus sous la première maison d'Anjou. Toulouse: Presses universitaires de Provence.

von Bunge, F.G. (Ed.) (1968). Liv-, Est- und Kurländisches Urkundenbuch nebst Regesten: Abteilung 1 Band 2, 1301-1367. Aalen: Scientia Verlag.

Burri, S. (2016). Essartage, culture temporaire et habitat en Basse-Provence entre Moyen Âge et première modernité (xiiie-xvie siècles). Histoire et Sociétés Rurales, (46/2), 31-68. https://doi.org/10.3917/hsr.046.0031

Cabezuelo, J.V. (2019). Señorío, frontera y expansión agrícola en el sur del reino de Valencia. El linaje Vilanova en la primera mitad del siglo XIV. Imago Temporis. Medium Aevum, (13), 396-429.

Canova, G. (1999). Api e miele tra sapere empirico, tradizione e conoscenza scientifica nel mondo arabo-islamico. In G. Canova (ed). Scienza e Islam (pp. 69- 92). Rome: Herder.

Carmona Ruiz, Ma. A. (1999). La apicultura sevillana a fines de la Edad Media. Revista española de estudios agrosociales y pesqueros, (185) 131-154.

Carreras Candi, F. (1923-1924). Ordinacions urbanes de bon govern a Catalunya (Segles XIII a XVIII). Ordinacions o establiments de Tortosa (anys 1340-1344). Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, (11), 365-431.

Coulet, N. (1991). L'équipement de la cuisine à Aix-en-Provence au XVe siècle. Annales du Midi, (103/193), 5-17. https://doi.org/10.3406/anami.1991.2280

Crane, E. (1999). The World History of Beekeeping and Honey Hunting. London: Duckworth. https://doi.org/10.4324/9780203819937

de Crescenzi, P. (1474). Liber commodorum ruralium. Lovaine: Jean de Westphalie.

Decq, E. (1922). L'administration des eaux et forêts dans le domaine royal en France aux XIVe et XVe siècles. Bibliothèque de l'École des chartes, (83), 65-110. https://doi.org/10.3406/bec.1922.448672

Devy-Vareta, N. (1985). Para uma geografia histórica da floresta portuguesa. Revista da Facultade de Letras - Geografia, (1), 5-37.

Dombrowski, E. (1891). Die mittelalterliche Bienenwirtschaft im Ermlande. Zeitschrift für die Geschichte und Alterthumskunde Ermlands, (27-29), 83-110.

Duarte, L. M. (1999). Sarilhos no campo. In M. J. Barroca (Ed.). Carlos Alberto Ferreira de Almeida: in memoriam (Volumen I) (pp. 299-314). Oporto: Faculdade de Letras da Universidade do Porto.

Farías, V. (2011). El mas i la vila a la Catalunya medieval: Els fonaments d'una societat senyorialitzada (segles XI-XIV). València: Publicacions de la Universitat de València.

Febrer Romaguera, M. V. (1988). La organización judicial de las aljamas mudéjares valencianas y la Suna e Xara. In XVI Asamblea de Cronistas Oficiales del País Valencià (pp. 193-217). València: Acadèmia de Cultura Valenciana.

Febrer Romaguera, M. V. (Ed.) (1991). Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria. Zaragoza: Anubar.

Ferenc-Szydełko, E. (1995). Organizacja I funkcjonowanie bartnictwa w dobrach monarszych w Polsce. Pozna: wydawnictwo pozna skiego towarzystwa przyjació nauk.

Ferrer i Mallol, M. T. (1986). La carta de població dels sarraïns de la vall d'Aiora (1328). Sharq Al-Andalus, (3), 81-94. https://doi.org/10.14198/ShAnd.1986.3.08

Filangeri, R. (Ed.) (1980). I registri della Cancelleria Angiona. Vol. 31. Naples: Academia Pontaniana.

Franzke, C.A. and Sarnowsky, J. (Ed.) (2015). Amtsbücher des Deutschen Ordens um 1450. Pflegeamt zu Seehesten und Vogtei zu Leipe. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprect. https://doi.org/10.14220/9783737003582

Ganau, J. (Ed.) (1996). Viatges per Ponent. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

García García, H. (1948). Rendición del castillo de Xivert. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26, 231-233.

Garcia-Oliver, F. (2003). La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.

Gil, J. (1621). Perfecta y curiosa declaración de los provechos grandes que dan las colmenas bien administradas y alabança a las abejas. Zaragoza: Pedro Gel.

Gozálbez Esteve, E. (2006). Rentas señoriales en el marquesado de Llombai (XVI-XVII). Revista de Historia Moderna, (24), 67-122. https://doi.org/10.14198/RHM2006.24.03

Gual Camarena, M. (1989). Las Cartas Pueblas del Reino de Valencia. Valencia: Desamparados Pérez Pérez.

Guinot Rodríguez, E. (1986). El señorío de la Vall de Perputxent (siglos XIII-XIV). Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval, (4-5), 99-118. https://doi.org/10.14198/medieval.1986.4-5.04

Guinot Rodríguez, E. (Ed.) (1991). Les cartes de poblament medievals valencianes. Valencia: Generalitat Valenciana.

Guinot Rodríguez, E. (1992). El patrimoni reial al País Valencià a inicis del segle XV. Anuario de Estudios Medievales, (22), 581-639. https://doi.org/10.3989/aem.1992.v22.1082

Guinot Rodríguez, E. (Ed.) (2006). Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII). Valencia: Universitat de València.

Henriques, F. et ali. (1999-2000). Muros-apiários da bacia do médio Tejo (regiões de Castelo Branco e Cáceres). Ibn Maruán, (9/10), 2-29.

Hinojosa Montalvo, J. (1999-2002). Ares y Benilloba (Alicante): Dos comunidades mudéjares valencianas a fines de la Edad Media. Sharq al-Andalus, (16-17), 45-71. https://doi.org/10.14198/ShAnd.1999-2002.16-17.04

Hinojosa Montalvo, J. (2008-2010). Ondara. Señorío del Duque de Gandía, a principios del siglo XV. Sharq al-Andalus, (19), 35-68. https://doi.org/10.14198/ShAnd.2008-2010.19.02

Hinojosa Montalvo, J. (2020). El bosque y la leña en el reino de Valencia en los siglos medievales (XIII-XV). Estudios de Historia de España, (22/1), 1-19. https://doi.org/10.46553/EHE.22.1.2020.p1-19

Jäger, H. (1999). Pflanzliche Ressourcen in mittelalterlichen und frühneuzeitlichen Kulturlandschaften. In R. Rolle and F. M. Andraschko (Ed.), Frühe Nutzung pflanzlicher Ressourcen: internationales Symposium Duderstadt, 12.-15.5.1994 (pp. 88-99). Hamburg: Lit.

Jaime Gómez, J. and Jaime Lorén, J.M. (2002). Historia de la Apicultura Española. Vol. 2. Calamocha.

Kļaviņš, K. (2019). Reorganizing the Livonian Landscape: Some Issues and Research Perspectives. In A. Pluskowski (Ed.) Ecologies of Crusading, Colonization, and Religious Conversion in the Medieval Baltic. Terra Sacra II (pp. 197-211). Turnhout: Brepols.

Laczny, J. (2019). Schuldenverwaltung und Tilgung der Forderungen der Söldner des Deutschen Ordens in Preußen nach dem Zweiten Thorner Frieden. Ordensfoliant 259 und 261, Zusatzmaterial. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht. https://doi.org/10.14220/9783737009423

Laliena Corbera, C. et ali. (2016). Transformaciones en la Baja Edad Media. El Matarraña, de la crisis a la expansión. In C. Laliena Corbera (coord.) Matarannya, gentes y paisajes en la Edad Media (pp. 150-295). Zaragoza: Gobierno de Aragón.

Larguier, G. (1996). Le drap et le grain en Languedoc: Narbonne et Narbonnais, 1300-1789. Perpignan: Presses Universitaires de Perpignan.

Lemeunier, G. (2004). Viajes de abejas. La trashumancia apícola en la Cataluña norte (s. XIX). In J. L. Castán Esteban and C. Serrano Lacarra (coord.), La trashumancia en la España mediterránea: historia, antropología, medio natural, desarrollo rural (pp. 387-404). Zaragoza, Centro de Estudios sobre Despoblación y Desarrollo de Áreas Rurales.

Lemeunier, G. (2006) La pratique européenne de la transhumance en apiculture traditionnelle (v. 1750-v. 1850). Les Cahiers d’Apistoria, (4), 17–26.

Lopes Pereira, M. T. (2009). O mel e a cera em Portugal na Idade Média Olhares sobre a História. In Maria do Rosário Themudo Barata and Luís Krus (Dir.) Olhares sobre a História. Estudos oferecidos a Iria Gonçalves (pp. 447-467). Lisboa: Caleidoscópio.

Losert, H., and Werther, L. (2010). Relikte einer spätmittelalterlichen Zeidlerei in der Oberpfalz. Siedlungsforschung: Archäologie – Geschichte – Geographie, (28), 215-35.

Mane, P. (1992). L'outil et le geste: iconographie de l'agriculture dans l'Occident médiéval (IXe-XVe siècles). Lille: Atelier National de Reproduction des Thèses.

Martín Gutiérrez, E. (2011). Reflexiones en torno a los paisajes rurales bajomedievales. Algunos ejemplos andaluces. In Emilio Martín Gutiérrez (Ed.) El paisaje rural en Andalucía Occidental durante los siglos bajomedievales. Actas de las I Jornadas Internacionales sobre paisajes rurales en época medieval (pp. 31-52). Cádiz: Universidad de Cádiz.

Naso, I. (1989). Apicoltura, cera e miele. In Giosue Musca (Ed.) Uomo e ambiente nel Mezzogiorno normanno-svevo (pp. 203-240). Bari: Dedalo.

Ortega Gil, P. (1995). Hurtos de colmenas: Apuntes históricos. Cuadernos de Historia del Derecho (22), 45-71. https://doi.org/10.5209/rev_CUHD.2015.v22.50530

Pastor i Madalena, M. (Ed.) (2004). El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu valencià. Barcelona: Fundació Noguera.

Plaisse, A. (1966). Les forêts de la Haute-Normandie à la fin du moyen âge. Études Normandes, (190), 1-23. https://doi.org/10.3406/etnor.1966.1303

Pluskowski, A. (2019a). Environment, colonization, and the Baltic Crusader States. Terra Sacra I. Turnhout: Brepols.

Pluskowski, A. (2019b). Introduction: Multi-Scalar Impacts of Crusading on the Environments of the Eastern Baltic. In A. Pluskowski (Ed.) Ecologies of Crusading, Colonization, and Religious Conversion in the Medieval Baltic. Terra Sacra II (pp. 1-14). Turnhout: Brepols.

Prosperi, L. (2010). Il miele nell'Occidente medievale. Firenze: Accademia dei Georgofili-Le Lettere.

Rambert, G. (Dir.) (1949-1956). Histoire du commerce de Marseille. Vol. 3. Marseille: Chambre de Commerce de Marseille.

Riera, A. (2017). The beginnings of urban manufacturing and long distance trade. In F. Sabaté (Ed.) The Crown of Aragon. A singular Mediterranean Empire (pp. 201-236). Leiden-Boston: Brill. https://doi.org/10.1163/9789004349612_009

Rinaldi, G. M. (Ed.) (1989). Il "Caternu" dell'abate Angelo Senisio: l'amministrazione del Monastero di San Martino delle Scale dal 1371 al 1381. Palermo: Centro di studi filologici e linguistici siciliani.

Sánchez Benito, J. M. (1989). Datos sobre la organización de la producción apícola castellana en la baja Edad Media. Estudis d’Història Econòmica, (1), 11-25.

Sans i Travé, J. and Guasch Dalmau, D. (1979). Les Ordinacions del Montmell (segle XV). Miscel·lània Penedesenca, (2), 221-246.

Schnelbögl, F. (Ed.) (1973). Das “Böhmische Salbüchlein” Kaiser Karls IV. über die nördliche Oberpfalz 1366/68. Munich: R. Oldenbourg.

Segrelles Serrano, J.A. (1989). La apicultura valenciana: un aprovechamiento agrario tradicional. Cuadernos de Geografía, (45), 73-88.

Thimm, W. (1969). Die Ordnungen der ermländischen Kapitelsburgen Allenstein und Mehlsack aus dem Jahre 1563. Ein Beitrag zur Geschichte des Herrschaftsgefüges im Hochstift Ermland. Zeitschrift für die Geschichte und Altertumskunde Ermlands, (94), 53-157.

Vila, P. (2003). Resum de geografia de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Villalmanzo Cameno, J. (1986). Mudéjares y cristianos en el señorío de Cheste (siglo XIV). Dos criterios de repoblación. Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval, (4-5), 131-150. https://doi.org/10.14198/medieval.1986.4-5.06

Warnke. C. (1987). Der Handel mit Wachs zwischen Ost- und Westeuropa im frühen und hohen Mittelalter. In K. Düwel, H. Jankuhn, H. Siems and D. Timple (Ed.), Untersuchungen zu Handel und Verkehr der vor- und frühgeschichtlichen Zet in Mittel- und Nordeuropea: Teil IV - Der Handel der Karolinger- und Wikinger Zeit. (pp. 545-569). Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht.

Woelky, C.P. and Saage, J.M. (Ed.) (1874). Codex Diplomaticus Warmiensis oder Regesten und Urkunden zur Geschichte Ermlands. Bd. 3: Urkunden der Jahre 1376-1424 nebst Nachträgen. Braunsberg: Eduard Peter.

Zakrzewski, I. and Piekosinski, F. (Ed.) (1878). Codex Diplomaticus maioris Poloniae. Bd. 2: Comprehendit numeros 617-1292. Annos 1288-1349. Pozna: Edward Raczyski.

Ziesemer. W. (Ed.) (1921). Das Große Ämterbuch des Deutschen Ordens. Gdask: Martin Sändig.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

29-09-2021

Cómo citar

Fava, L. S., Sapoznik, A., & Whelan, M. (2021). La apicultura en la Europa medieval tardía: un estudio de su entorno ecológico y sus impactos sociales. Anales De La Universidad De Alicante. Historia Medieval, (22), 275–296. https://doi.org/10.14198/medieval.19671