Origen plural de un espacio industrial: familia, empresa y negocio. Ontinyent, Alcoi, Cocentaina y su área de influencia (segunda mitad del siglo XV)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/medieval.23217

Palabras clave:

industria textil, artesanado, pañería, empresa familiar, estructura agraria, pelaire, reino de Valencia, baja Edad Media

Resumen

El artículo analiza el espacio industrial que se articuló en una región interior-sur del antiguo reino de Valencia en la baja Edad Media. Su objetivo es descubrir qué factores permitieron la formación de ese auténtico distrito pañero en el área de influencia de las villas de Ontinyent, Alcoi y Cocentaina a lo largo del siglo XV, especializado en la elaboración de tejidos de calidad media-alta. La particular estructura agraria, junto al crecimiento de la demanda y la articulación de mercados interiores están en la raíz de este desarrollo manufacturero. Mediante el método prosopográfico se accede a las empresas artesanales, a sus estrategias y negocios, y se reconstruye su origen. A su vez, se analiza la especialización técnica y profesional de estos colectivos a través de los más de cuatrocientos artesanos del textil documentados, de sus numerosos oficios y de los perfiles socioeconómicos resultantes, lo que permite observar la formación de un grupo emprendedor local (esencialmente de pelaires y pañeros o drapers), nacido de la esfera de la producción, que capitalizará y gestionará los procesos de fabricación de toda esta iniciativa industrial en crecimiento, además de intervenir de forma muy activa en la comercialización de los paños producidos. Como base documental, se ha realizado la prospección de una veintena de registros municipales (Manual de Consell y Cort de Justícia) y de sesenta protocolos de diversos notarios que trabajaron en la región durante la segunda mitad del siglo XV.

Citas

Aparici, J. (2001). El Alto Palancia como polo de desarrollo económico en el siglo XV: el sector de la manufactura de textil. Segorbe: Ajuntament.

Aparici, J. (2010). Capilaridad de la manufactura textil en la Plana de Castelló. El caso de Onda en el siglo XV. Anuario de Estudios Medievales, 40, 181-199. https://doi.org/10.3989/aem.2010.v40.i1.300

Aracil, R. y Garcia, M. (1974). Industrialització al País Valencià. El cas d’Alcoi. Valencia: Eliseu Climent. Arnoux. M. y Bottin, J. (2004). Les acteurs d’un processus industriel. Drapiers et ouvriers de la draperie entre Rouen et Paris (XIV-XVI siècle). En M. Arnoux, M. y P. Monnet, (dirs.), Le technicien dans la citté en Europe occidentale. 1250-1650. École Francaise de Rome, 347-386.

Bezzina, D. (2015). Artigiani a Genova nei secoli XII-XIII. Firenze: University Press. http://www.rm.unina.it/rmebook/index.php?mod=none

Bordes, J. (2006). Desarrollo industrial textil y artesanado en Valencia. De la conquista a la crisis (1238-1350). Valencia: Fundación Bancaja.

Chittolini, G. (1996). «Quasi città». Borghi e terre in area lombarda nel tardo Medioevo. Città, comunità e feudi negli stati dell’Italia centro-settentrionale (XIV-XVI secolo). Milano: Unicopli, 85-104.

Costa, A. (Ed.) (2013). Petites villes européennes au bas Moyen Âge. Perspectives de recherche. Lisboa: Instituto de Estudos Medievais.

Cruselles, E. (1999). La población de la ciudad de Valencia en los siglos XIV y XV. Revista d’Història Medieval, 10, 45-84.

Degrassi, D. (1998). L’economia artigiana nell’Italia medievale. Roma.

Epstein, S. R. (2001). Strutture di mercato. Lo Stato territoriale fiorentino (secoli XIVXV), Pisa, 93-140.

Epstein, S. R. (2009). Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa, 1300-1750. València: PUV (orig. 2000).

Fazzini, M. (2020). La construcción de la hegemonía pelaire en la protoindustria textil murciana. Sociedades Precapitalistas, 9, 46-60. https://doi.org/10.24215/22505121e046

Ferragud, C. (2003). El naixement d’una vila rural valenciana. Cocentaina, 1245- 1304. Valencia: PUV. Iradiel, P. (1986). En el Mediterráneo Occidental peninsular: dominantes y periferias dominadas en la Baja Edad Media. Áreas. Revista de Ciencias Sociales, 64-76.

Iradiel, P. (1989). L’evolució econòmica (segle XV). De la Conquesta a la Federació Hispànica. Historia del País Valencià, vol. II, Barcelona: Ed 62, 267-324.

Iradiel, P. (1988). Cristianos feudales en Valencia. Aspectos sobre la formación del territorio y de la sociedad. España. Al-Andalus. Sefarad: síntesis y nuevas perspectivas, Madrid, 49-67.

Iradiel, P., Navarro, G., Igual, D. y Aparici, J. (1995). Oficios artesanales y comercio en Castelló de la Plana (1371-1527). Castelló: Fundació Dávalos.

Kellenbenz, H. (1963). Industries rurales en Occident de la fin du Moyen Âge au XVIII siècle”, Annales ESC, 5, 833-883.

Kriedte, P., Medick, H. y Schlumbohm, J. (1986). Industrialización antes de la industrialización, Barcelona: Crítica.

Kriedte, P. (1982). Feudalismo tardío y capital mercantil. Barcelona: Crítica.

Llibrer Escrig, J. A. (2011). La formación de compañías para el tintado de paños. El caso de Cocentaina en el siglo XV. Anuario de Estudios Medievales, 41/1, 9-72. https://doi.org/10.3989/aem.2011.v41.i1.336

Llibrer Escrig, J. A. (2014a). Industria textil y crecimiento regional: la Vall d’Albaida y el Comtat durante el siglo XV. Valencia: Departament d’Història Medieval.

Llibrer Escrig, J. A. (2014b). Artesanos emprendedores en la industria textil. Del taller al mercado: el caso del pelaire contestano Bernat Martí (1469-1482). En la España Medieval, 37, 295-317. https://doi.org/10.5209/rev_ELEM.2014.v37.44459

Llibrer Escrig, J. A. (2015). Llana, ramat i oli. Empreses en època medieval: nivell d’inversió i costos a la draperia (el Comtat al segle XV). Saitabi, 65, 63-79. https://doi.org/10.7203/saitabi.64-65.7265

Llibrer Escrig, J. A. (2016). Empreses i empresaris en àmbit rural. Sectors i sistemes de gestió. Exemples del País Valencià (segle XV). En P. Iradiel, G. Navarro, D. Igual y C. Villanueva (eds.), Identidades urbanas. Corona de Aragón-Italia. Zaragoza: PUZ, 61-74.

Llibrer Escrig, J. A. (2021a). Campesinos y artesanos ¿Trabajo informal en la Edad Media? Una reflexión sobre la manufactura rural desde ámbito valenciano (siglos XIII-XV). Temas medievales, 29, 1-26.

Llibrer Escrig, J. A. (2021b). Una máquina para la industria medieval. Los batanes del sur valenciano: integración y negocio. Nuevas aportaciones (1490- 1502). Espacio, Tiempo y Forma. Historia Medieval, 34, 429-454. Doi: https://doi.org/10.5944/etfiii.34.2021.28198

Martínez, I. (2012). En els orígens de la indústria rural: l’artesanat a Alzira i la Ribera del Xúquer en els segles XIII-XV. Valencia, PUV.

Melis, F. (1989). Gli opifici lanieri toscani dei secoli XIII-XVI. En B. Dini (comp.) Industrie e commercio nella Toscana medievale. Prato: Le Monnier (orig.1976).

Mendels, F. (1981). Les temps de l’industrie et les temps de l’agriculture. Logique d’ une analyse régionale de la protoindustrialisation. Revue du Nord, 248, 21-34.

Mendels, F. (1984). Des industries rurales à la protoindustrialisation: Historique d’un changaments de perspective. Annales ESC, 39, 977-1000.

Mira, A. J. (1994). Evolución demográfica de la Vall d’Albaida-L’Alcoià a finales de la Edad Media: las villas reales (1415-1530). Almaig. Estudis i Documents, X, 67-75.

Mira, A. J. (2005). Entre la renta y el impuesto. Fiscalidad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sur valenciano (siglos XIV-XVI). València: PUV.

Navarro, G. (2000). Los negocios de la burguesía en la industria precapitalista valenciana de los siglos XIV-XV. Revista d’Història Medieval, 11, 67-103.

Navarro, G. (2013). Les industries rurales dans la Couronne d’Aragon au XV siècle. En J.M. Vinovez, C. Verna, y L. Hilaires-Pérez (dirs.), Les industries rurales dans l’Europe médiévale et moderne. Toulouse: Presses Universitaires, 89-112.

Navarro, G. (2017). Los sectores punta de la industria rural en la Corona de Aragón: azúcar, textil y otros. En G Navarro y C. Villanueva (Coords.), Industrias y mercados rurales en los reinos hispánicos (siglos XIII-XV). Murcia: SEEM, 175-200.

Nieto, Antonio (2000). Nebulosas industriales y capital mercantil urbano. Castilla la Nueva y Madrid, 1750-1850. Sociología del trabajo, 39, 85-110.

Piqueras, J. (1995). La indústria tèxtil. Geografia de les comarques valencianes, Valencia, vol. I, 207-239.

Roch, Jean-Louis (2013). Un autre monde du travail: la draperie en Normadie au Moyen Âge. Rouen: Presses Universitaires de Rouen.

Stabel, Peter (1993). Décadence ou survie? Economies urbaines et industries textiles dans les petites villes drapières de la Flandre orientale (14è-16è s.). En M. Boone y W. Prevenier (eds.), La draperie ancienne des Pays-Bas: débouchés et stratégies de survie (14e-16e siècles). Bruselas: Garant, 63-82.

Torras, J. (1981). Estructura de la indústria precapitalista. La draperia. Recerques, 11, 7-28.

Torras, J. (2007). Fabricants sense fàbrica. Els Torrelló, d’Igualada (1691-1794). Barcelona: Eumo.

Torró. J. (1992). La formación d’un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305. València: Centre d’Estudis Locals.

Verna, Catherine (2013). Pour une approche biographique de l’entreprise rurale au Moyen Âge. En J.M. Vinovez, C. Verna, y L. Hilaires-Pérez (dirs.), Les industries rurales dans l’Europe médiévale et moderne. Toulouse: Press Universitaires, 77-88.

Verna, Catherine (2017). L’industrie au village. Essai de micro-histoire (Arles-sur- Tech, XIVe et XVe siècles). París: Belles Letres.

Yante, J. (2013). Recrutement entrepreneurial, financement industriel et pluriactivité entre Meuse et Moselle (xive-xvie siècle). En J.M. Vinovez, C. Verna, y L. Hilaires-Pérez (dirs.), Les industries rurales dans l’Europe médiévale et moderne. Toulouse: Presses Universitaires, 129-143.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

15-03-2023

Cómo citar

Llibrer Escrig, J. A. (2023). Origen plural de un espacio industrial: familia, empresa y negocio. Ontinyent, Alcoi, Cocentaina y su área de influencia (segunda mitad del siglo XV). Anales De La Universidad De Alicante. Historia Medieval, (24), 207–226. https://doi.org/10.14198/medieval.23217