Jutjar els actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. El cas de Ponç Descatllar (1440)

Victòria A. Burguera i Puigserver

doi:10.14198/medieval.24205

Autores/as

Victòria A. Burguera i Puigserver Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg, Alemania https://orcid.org/0000-0002-2692-248X

DOI:

https://doi.org/10.14198/medieval.24205

Palabras clave:

pirateria, cors, traïció, pau i treva, justícia, tribunals

Resumen

Aquest article examina el funcionament de la justícia davant dels actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. Se centra en l’estudi d’un cas emblemàtic com el del patró mallorquí Ponç Descatllar. A través dels seus temptatius d’escapar de la justícia després de ser acusat d’actuar amb la seva galera contra els súbdits del rei, el seu cas es converteix en representatiu tant dels delictes que podien ser imputats a les persones acusades de cometre atacs il·legítims a les mars, com del recorregut jurisdiccional que podien arribar a tenir aquestes causes. L’article analitza quines corts medievals (reials, eclesiàstiques, marítimes i mercantils) podien arribar a jutjar les persones categoritzades de manera informal com a pirates, així com intervenir en diversos aspectes derivats dels seus actes, com la reparació dels mals o el retorn de béns a les víctimes. Demostra com, davant la inexistència d’un delicte específic de pirateria en època medieval, la delinqüència marítima s’encaixava en altres tipus de crims, com la traïció o la lesa majestat. Igualment, per mitjà dels contactes de l’acusat i dels esforços dels consellers barcelonesos per inculpar-lo, es posen de manifest els variats i contraposats interessos de determinats poders jurisdiccionals, actuant tant a favor com en contra de Ponç, sota la influència dels quals actuava la justícia. El cas esdevé, a la vegada, un reflex de les de cada vegada més evidents diferències entre els dirigents municipals barcelonesos y el monarca, y una manifestació de la intervenció del govern urbà en el procés de criminalització de la pirateria.

Financiación

Aquest treball s’inscriu en el marc del projecte d’investigació finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del govern espanyol: “Movimiento y movilidad en el Mediterráneo medieval. Personas, términos y conceptos” (PGC2018-094502-B-I00) y del projecte de recerca finançat pel Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG) del govern alemany: “Seeraub im Mittelalter: Eine datenbankgestützte Analyse mediterraner Gewalt”; del grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya CAIMMed “La Corona d’Aragó, l’islam i el món mediterrani” (2021 SGR 00502) i del grup d’investigació de la UIB “Estudis Medievals” (GRESMED)

Citas

Álvarez-Novoa, C. (1971). La justicia en el antiguo Reino de Mallorca. Palma de Mallorca: Gràfiques Miramar.

Arribas Palau, M. (1956). Dos reclamaciones de Yusuf III de Granada a Fernando I de Aragón por incumplimiento de treguas. Tamuda, (4), 7-35.

Arribas Palau, M. (1974). Fernando de Antequera y sus relaciones con Granada y Marruecos. Anuario de Estudios Medievales, (9 / 1), 531-549.

Barceló Crespí, M. (1989). Algunes anotacions sobre la cúria de governació. En XIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (pp. 7-19). Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Balea rics.

Barceló Crespí, M. i Ensenyat Pujol, G. (1996). Ferrando Valentí i la seva família. Monserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Basso, E. (1994). Genova, un impero sul mare. Cagliari: Istituto sui Rapporti Italo- Iberici.

Basso, E. (2014). Pirateria e guerra di corsa nel Mediterraneo, l’osservatorio genovese. En Il governo dell’economia. Italia e Penisola iberica nel basso Medioevo (pp. 205- 228). Roma: Viella.

Batlle Gallart, C. (1973). La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV. Barcelona: Anejos del Anuario de Estudios Medievales, CSIC.

Beaulande-Barraud, V. i Philippe, Y. (2014). Conflits et concurrences de normes au Moyen Âge et à l’époque moderne. Savoirs en prisme, (3), 101-8.

Beaulande-Barraud, V. i Marmursztejn, E. (2016). Conflits et concurrence de normes. Médiévales, (71), 5-12. https://doi.org/10.4000/medievales.7875.

Burguera i Puigserver, V. A. (2017). ‘Car més val contendre ab la quartana que ab flaquea’ Conflictividad marítima en tiempos de carestía en la Corona de Aragón a principios del siglo XV. Revista Universitaria de Historia Militar, (6), 43-61.

Burguera i Puigserver, V. A. (2017). La conflictivitat marítima en temps de Ferran d’Antequera (1412-1416), Drassana, (25), 25-38.

Burguera i Puigserver, V. A. (2020). Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d’Aragó (1410-1458) [Tesi doctoral inèdita]. Universitat de Barcelona.

Cabestany Fort, J. F. (1961). Repertorio de Cartas Reales conservadas en el Instituto Municipal de Historia (1269 a 1458). En Materiales para la historia institucional de la ciudad, Documentos y estudios; 16. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona y Inst. Municipal de Historia.

Capmany y de Monpalau, A. (1787). Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragón aprobadas por el rey Pedro IV. Imprenta Real.

Capmany y de Monpalau, A. (1962). Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (E. Giralt i Raventós i C. Batlle i Gallart, Ed.). Barcelona: Cámara oficial de comercio y navegación de Barcelona.

Carrère, C. (1977). Barcelona 1380-1462. Un centre econòmic en època de crisi. Sant Pol de Mar: Curial edicions catalanes.

Coll Julià, N. (1954). Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV. Estudios de Historia Moderna, (4), 159-187.

Colon, G. i Garcia, A. (eds.) (2001). Llibre del Consolat de Mar: edició del text de La Real de Mallorca, amb les variants de tots els manuscrits coneguts. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona.

Díaz Borrás, A. (1993). Los orígenes de la piratería islámica en Valencia. La ofensiva musulmana trecentista y la reacción cristiana. Barcelona: Institució Milà i Fontanals. Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Díaz Borrás, A. (1997). La legislación valenciana relativa a la guerra del corso durante la Edad Media. En A. Díaz Tejero (ed.), El Mediterráneo: hechos de relevancia histórico-militar y sus repercusiones en España. V Jornadas Nacionales de Historia Militar (pp. 353-374). Sevilla: Editorial de la Universidad de Sevilla.

Díaz Borrás, A. (2002). El ocaso cuatrocentista de Valencia en el tumultuoso Mediterráneo (1400-1480). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ferrer i Mallol, M. T. (1987). Els sarraïns de la Corona catalanoaragonesa en el segle XIV. Barcelona: Institució Milà i Fontanals. Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Ferrer i Mallol, M. T. (1999). Jurisdicció i control de la navegació a la ribera i mar de Barcelona. Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, (12), 113-133. https://doi.org/10.14198/medieval.1999.12.05

Ferrer i Mallol, M. T. (2005a). El castigo de los corsarios en el mundo mediterráneo medieval. En A. Guiance i P. Ubierna (eds.), Sociedad y memoria en la Edad Media. Estudios en homenaje a Nilda Guglielmi (pp. 119-126). Madrid: Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Instituto Multidisciplinario de Historia y Ciencias Humanas.

Ferrer i Mallol, M. T. (2005b). La defensa marítima catalana contra el cors barbaresc: la reacció després del saqueig de Barenys (1406). En M. T. Ferrer i Mallol; M. Sánchez Martínez i J. Mutgé Vives (eds.), La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana (pp. 101-134). Barcelona: Institució Milà i Fontanals. Consell Superior d’Investigacions Científiques. https://doi.org/84-00-08330-X.

Ferrer Mallol, M. T. (2006). Corso y piratería entre Mediterráneo y Atlántico en la Baja Edad Media. En M. González Jiménez (ed.), La Península Ibérica en el Mediterráneo y el Atlántico siglos XIII-XV (pp. 255-322). Cádiz: Sociedad Española de Estudios Medievales.

Fossati Raiteri, S. (1974). Il processo contro Rodrigo de Luna per l’atto di pirateria ai danni di una nave genovese nel 1414. En Atti del I Congresso Storico Liguria- Catalogna (pp. 378-396). Bordighera: Istituto Internazionale di Studi Liguri.

Gallofré, R. i Trenchs, J. (1989). Almirantes y vicealmirantes de la Corona Aragón (1118-1462). Miscel.lània de Textos Medievals, (5), 117-194.

García González, J. (1962). Traición y alevosía en la alta edad media. Anuario de Historia del Derecho Español, (32), 323-346.

Garcia i Sanz, A. (1977). Història de la marina catalana. Barcelona: Aedos.

Garcia i Sanz, A. i Coll i Julià, N. (1994). Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV. Barcelona: Fundació Noguera.

Gonzalvo i Bou, G. (ed.) (1994). Les Constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI-XIII). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia.

Gutiérrez-Alviz y Armario, F. (1982). Diccionario de Derecho Romano. Madrid: Reus.

Heebøll-Holm, T. K.; Höhn, P. i Rohmann, G. (eds.) (2019). Merchants, Pirates, and Smugglers: Criminalization, Economics, and the Transformation of the Maritime World (1200-1600). Chicago: University of Chicago Press.

Heebøll-Holm, T. K. (2020). Towards a Criminalisation of Piracy in Late Medieval England. En L. Sicking; A. Wijffels (eds.), Conflict Management in the Mediterranean and the Atlantic, 1000-1800 (pp. 165-186). Leiden/Boston: Brill. https://doi.org/10.1163/9789004407992_010

Iglesia Ferreirós, A. (1996). Costums de mar. En A. Iglesia Ferreirós (ed.), El Dret Comú i Catalunya. Actes Del V Simposi Internacional, 26-27 de Maig de 1995 (pp. 243-602). Barcelona: Associació Catalana d’Història del Dret Jaume de Montjuic.

Iglesia Ferreirós, A. (1971). Historia de la traición: la traición regia en León y Castilla. Santiago de Compostela: Servicio de Publicaciones e Intercambio Científico. Universidad de Santiago de Compostela.

Junyent Molins, P. (2019). Política naval, estructura i logística de la marina de guerra de la Corona d’Aragó. Les armades d’Alfons el Magnànim contra el regne de Tunis (1430-1435) [Tesi doctoral inèdita]. Universitat de Barcelona.

Kolditz, S. i Jaspert, N. (2013). Seeraub im Mittelmeerraum: piraterie, korsarentum und maritime gewalt von der antike bis zur neuzeit. Leiden/Boston: Brill.

Lafuente Gómez, M. (2012). Rebeldía, traición y lesa maiestas en Aragón durante la guerra de los Dos Pedros (1356-1366). E-Spania. Revue interdisciplinaire d’études hispaniques médiévales et modernes, 14. https://doi.org/10.4000/e-spania.21989

López Pérez, M. D. (1991). Piratería y corsarismo en el Mediterráneo occidental medieval; el control de las actividades corsarias en Mallorca a finales del siglo XIV y principios del XV. En La Mediterrània. Antropologia i història. VII Jornades d’Estudis Locals (pp. 173-203). Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics.

López Pérez, M. D. (1995). La Corona de Aragón y el Magreb en el siglo XIV (1331- 1410). Barcelona: Institución Milà y Fontanals. Anejos del Anuario de Estudios Medievales.

Maccioni, E. (2014-2015). Strategie di pressione politica durante il regno di Alfonso il Magnanimo: l’utilizzo delle rappresaglie. Annali dell’Istituto italiano per gli Studi Storici, (28), 353-391.

Maccioni, E. (2016). Una rappresaglia contro mercanti genovesi gestita dal consolato del mare di Barcellona (1417-1422). En E. Maccioni i S. Tognetti (eds.), Tribunali di mercanti e giustizia mercantile nel tardo medioevo (pp. 127-156). Firenze: Leo S. Olschki Editore.

Maccioni, E. (2019). Il Consolato del mare di Barcellona. Tribunale e corporazione di mercanti (1394-1462). Roma: Viella.

Mollat du Jourdin, M. (1975). De la piraterie sauvage à la course réglementée (XIVe- XVe siècle). Mélanges de l’Ecole française de Rome. Moyen Âge, Temps modernes, (87 / 1), 7-25. https://doi.org/10.3406/mefr.1975.2322

Narbona Vizcaíno, R. (2012). Las leyes de pobres en la metrópolis: mendigos, miserables, trabajadores en Valencia, 1306-1462. Clío & Crímen, (9), 165-284.

Narbona Vizcaíno, R. (2012-2014). La justicia municipal en el Reino de Valencia (ss. XIII-XV). Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, (18), 347- 357. https://doi.org/10.14198/medieval.2012-2015.18.12

Pérez García, P. (1987). Origen y configuración de una magistratura urbana de la Valencia foral: el justicia criminal. Estudis: Revista d’Història Moderna, (13), 21- 74.

Pino Abad, M. (2014). La pérdida general de la paz durante la Alta Edad Media. Revista Aequitas: Estudios sobre historia, derecho e instituciones, (4), 51-82.

Planas Rosselló, A. (2018). La jurisdicción consular y el derecho marítimo y mercantil en el reino de Mallorca. Legal History Review, (26), 1-44.

Prétou, P. (2016). L’essor de la piraterie en Europe du XIIIe au XVe siècle. En G. Buti i P. Hrodej (eds.), Histoire des pirates et des corsaires. De l’Antiquité à nos jours (pp. 93-115). Paris: CNRS Éditions.

Prétou, P. (2021). L’invention de la piraterie en France au Moyen Âge. Paris: Presses Universitaires de France.

Putzulu, E. (1959). Pirati e corsari nei mari della Sardegna durante la prima metà del secolo XV. En IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (pp. 155-172). Palma de Mallorca: Diputación Provincial de Baleares.

Roca Traver, F. (1970). El justicia de Valencia (1238-1321). Valencia: Ayuntamiento de Valencia.

Rohmann, G. (2017). Jenseits von Piraterie und Kaperfahrt. Für einen Paradigmenwechsel in der Geschichte der Gewalt im maritimen Spätmittelalter. Historische Zeitschrift, (304), 1-49. https://doi.org/10.1515/hzhz-2017-0001

Rovira i Ermengol, J. (a cura de) (1933). Usatges de Barcelona i commemoracions de Pere Albert. Barcelona: Editorial Barcino.

Sabaté i Curull, F. (1999). La Governació al Principat de Catalunya i als comtats de Roselló i Cerdanya. Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, (12), 21-62. https://doi.org/10.14198/medieval.1999.12.02

Sabaté i Curull, F. (2003). La administración local y regional de la Corona. En E. Ramírez Vaquero; P. Porras Arboledas; F. Sabaté Curull (eds.), Historia de España, La época medieval: administración y gobierno. Madrid: Istmo ediciones.

Sabaté i Curull, F. (2007). La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval. Clio & Crimen, (4), 117-276.

Sáiz Serrano, J. (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.

Salicrú i Lluch, R. (2002). Manifestacions i evolució de la rivalitat entre Gènova i la Corona d’Aragó a la Granada del segle XV, un reflex de des transformacions de la penetració mercantil. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, (23-24), 575-596.

Salicrú i Lluch, R. (2005). Benedicto XIII y los musulmanes. Aspectos de una dualidad. En V Jornadas de Historia en la Abadía de Alcalá la Real. Iglesias y fronteras. Homenaje a José Rodríguez Molina (pp. 699-711). Alcalá la Real: Diputación provincial de Jaén.

Salicrú i Lluch, R. (2014). Luck and contingency? Piracy, Human Booty and Human Trafficking in the Late Medieval Western Mediterranean. En N. Jaspert i S. Kolditz (eds.), Seeraub im Mittelmeerraum. Piraterie, Korsarentum und maritimeGewalt von der Antike bis zur Neuzeit (pp. 349-362). Paderborn: Verlag Ferdinand Schöningh. https://doi.org/10.30965/9783657778690_020

Salicrú i Lluch, R. (2020). Granada and Its International Contacts. En A. Fábregas i C. López-Morillas (eds.), The Nasrid Kingdom of Granada between East and West (pp. 124-142). Boston/Leiden: Brill. https://doi.org/10.1163/9789004443594

Sant Dionís, N. de (2016). Compendivm Constitvcionvm Generalivm Cathalonie (D. Álvarez Gómez, Ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia.

Santamaría Arández, Á. (1976). El reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XV. Separata del IV Congreso de Historia de La Corona de Aragón. Barcelona: Archivo Corona de Aragón.

Schwartz y Luna, F. i Carreras y Candi, F. (eds.) (1892). Manual de novells ardits vulgarment appellat Dietari del Antich Consell Barceloní. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Simbula, P. F. (1993). Corsari e pirati nei mari di Sardegna. Cagliari: Istituto sui Rapporti Italo-Iberici.

Tai, E. S. (2012). The Legal Status of Piracy in Medieval Europe. History Compass, (10/11), 838-51. https://doi.org/10.1111/hic3.12009

Tatjer Prat, M. T. (2009). La Audiencia Real en la Corona de Aragón. Orígenes y primera etapa de su actuación (s. XIII y XIV). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Treppo, M. del (1976). Els mercaders catalans i l’expansió de la Corona catalanoaragonesa. Barcelona: Curial.

Unali, A. (1982). Traffici commerciali tra l’Aragona e Fez all’epoca di Ferdinando I. Nuova Rivista Storica, (66), 133-141.

Vaquer Bennasar, O. (1990). Corsarisme a la segona meitat del segle XV. En G. López Nadal (ed.), VIII Jornades d’Estudis Històrics Locals (pp. 107-116). Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Balearics.

Vicens Vives, J. (1961). El segle XV: els Trastàmares. Barcelona: Editorial Teide.

Vich y Salom, J. (1959). Alfonso V y el estamento noble en Mallorca. En IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (pp. 387-421). Palma de Mallorca: Diputación Provincial de Baleares.