Pagar al rei a Biar en la Baixa Edat Mitjana. Les rendes reials i la seua gestió en una vila valenciana (segles XIV-XV)

José Vicente Payá Sanchis

doi:10.14198/medieval.25227

Autores/as

José Vicente Payá Sanchis CEIP Ausiàs March de Benidorm, España https://orcid.org/0000-0002-5401-506X

DOI:

https://doi.org/10.14198/medieval.25227

Palabras clave:

fiscalitat, terç-delme, producció, creixement econòmic, molins, forns, vall, carnisseries, impostos directes, impostos indirectes

Resumen

El present article tracta de recollir els aspectes més importants de la fiscalitat de la vila de Biar durant la Baixa Edat Mitjana. Es tracta d’un treball sobre història social, on se segueix l’activitat dels recaptadors i dels gestors de les diverses rendes i impostos que es cobraven: els delmes, les regalies, impostos directes (com la peita o la cena), impostos extraordinaris, etc. Coneixerem els beneficis que n’obtenien, i el lligam que els unia a l’oligarquia municipal, convertint-los en una de les bases socials del poder reial. També estudiarem el creixement econòmic que experimentarà la vila de Biar al llarg del segle XV per causa de l’augment dels ingressos que generarà la principal renda de la Corona (el terç-delme) i per la moltura i la distribució dels cereals (molins i forns). S’aporta una extensa collita de dades, que estimula la seua reflexió i, al mateix temps, s’ofereix una visió de la societat d’aquell moment històric. A més a més, s’aporten dades que s’han pogut extraure de la col·lecció de pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de Biar (AHMB). Pergamins que fan referència a l’economia i la fiscalitat de la vila com: àpoques, censals i quitaments, impostos i pagaments, salaris dels càrrecs municipals i escrivanies, exoneració del pagament de la peita per privilegis reials, establiment de regalies i aspectes sobre aigua, molins i la conflictivitat que ocasionava el seu ús per a tasques de regadiu.

Citas

Bañó i Armiñana, R. (1996). La sociedad feudal en el siglo XIV. En F. Moreno (coord.), Història de l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. Vol. I (pp. 217-228). Alicante: Diario Información-Editorial Prensa Alicantina.

Baydal i Sala, V. (2019). Les Nostres Reines. Les oblidades monarques medievals del Regne de València. València: Generalitat Valenciana.

Burns, R.I. (1982). El Reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad). València: Del Sénia al Segura.

Burns, R.I. (1987). Colonialisme medieval. Explotació postcroada de la València islámica. València: Biblioteca d’estudis i investigacions Tres i Quatre.

Cabezuelo Pliego, J.V. (2010). La proyección del Tratado de Torrellas. Entre el revisionismo político y la negación mental. Medievalismo, (20), 203-237. https://revistas.um.es/medievalismo/article/view/141471

Cortés Escrivà, J. (1990). Les actes del mostassaf de Sueca (1571-1578). En Anàlisi Local i Història Comarcal. La Ribera del Xúquer (segles XIV-XX) (pp. 33-52). València: Institució Alfons el magnànim València. http://hdl.handle.net/10550/57420

Escartí i Soriano, V.J. (1992). El Llibre del Mustassaf d’Albalat de la Ribera. Albalat de la Ribera: Ajuntament.

Ferre i Puerto, J.A. (1997). Els molins de Beneixama: cartografia i documentació dels segles XIV-XVIII. En M. C. Rico Navarro (Coord.), Agua y territorio, vol. 1, (pp. 299-304). Petrer: Ajuntament.

Ferrer i Mallol, M. T. (1970-71). El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV. Anuario de Estudios medievales, (7), 351-492. https://doi.org/10.3989/aem

Furió Diego, A. J. (1990). Tierra, familia y transmisión de la propiedad en el País Valenciano durante la Baja Edad Media. En R. Pastor (comp.), Relaciones de poder, de producción y de parentesco en la Edad Media y Moderna (pp. 305-328). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Furió Diego, A. J. (1995). Història del País Valencià. València: Alfons el magnànim. Furió Diego, A. J. (1996). Introducció al dosier La gènesi de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV). Revista d’Història Medieval, (7), 9-20. https://hdl.handle.net/10550/29700

Furió Diego, A. J. (1997a). Estructures fiscals, pressió impositiva i reproducció econòmica al País Valencià en la baixa Edat Mitjana. En M. Sánchez i A. Furió (Eds.), Col·loqui Corona, municipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjana (pp. 495- 525). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Furió Diego, A. J. (1997b). Senyors i senyories al País Valencià al final de l’Edat Mitjana. Revista d’Història Medieval, (8), 109-151. https://hdl.handle.net/10550/29715

Furió Diego, A. J. (1999). Deuda pública e intereses privados. Finanzas y fiscalidad municipales en la Corona de Aragón. Revista de Historia. Edad Media, (2), 35-79. Valladolid: Universidad de Valladolid. http://uvadoc.uva.es/handle/10324/9557

Furió Diego, A. J. (1999). L’impôt direct dans les villes du royaume de Valence. En D. Menjot i M. Sánchez (dirs.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 2. Les systèmes fiscaux (pp. 169-199). Toulouse: Privat.

Furió Diego, A. J. (2002). Les dépenses de la métropole valencienne (XIVe-XVe siècles). En D. Menjot i M. Sánchez (dirs.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 3. La redistribution de l’impôt. Toulouse: Privat, 193-202.

Furió Diego, A. J. (2002). La dette dans les dépenses municipales. En D. Menjot i M. Sánchez (dirs.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 3. La redistribution de l’impôt (pp. 321-345). Toulouse: Privat.

Furió Diego, A. J. (2018). El deute públic municipal al Regne de València en la baixa edat mitjana. Un assaig de quantificació. En D. Igual Luis, G. Navarro (Coords), El País Valenciano en la Baja Edad Media, Estudios dedicados al profesor Paulino Iradiel (pp. 71-136). València: Publicacions de la Universitat de València (PUV).

Furió, A. i García-Oliver, F. (1985-1986). Dificultats agràries en la formació i consolidació del feudalisme al País Valencià. En La formació i expansió del feudalisme català. Estudi general, (5-6), 291-310. https://raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43409

Furió, A., García Marsilla, J.V., Mira, A.J., Vercher, S. i Viciano, P. (1993). Endeudament i morositat en una comunitat rural. El censal a Sueca a finals del segle XV. En Actes de la V Assemblea d’història de la Ribera (pp. 119-166). Almussafes: Publicacions de l’Assemblea d’Història de la Ribera.

García Cárcel, R. (1976). El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. Cuadernos de Geografía, (18), 49-66. http://hdl.handle.net/10550/30672

García Marsilla, J.V. (1993). La jerarquía de la mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval. València: Diputació de València. García Marsilla, J.V. (1996). La génesis de la fiscalidad municipal en la ciudad de Valencia (1238-1366). Revista d’Història Medieval, (7), 149-172. http://hdl.handle.net/10550/29709

García Marsilla, J.V. (2002). Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. València: Publicacions de la Universitat de València (PUV).

García Marsilla, J.V. I Sáiz Serrano, J. (1997). De la peita al censal. Finanzas municipales y clases dirigentes en la Valencia de los siglos XIV y XV. En M. Sánchez, A. Furió i P. Bertran (Coords.), Col·loqui Corona, Municipis i Fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana (pp. 307-334). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs. Diputació de Lleida.

García-Oliver, F. (1991). Terra de feudals. El País Valencià en la tardor de l’Edat Mitjana. València: Edicions Alfons el Magnànim. Diputació Provincial de València.

Gironés Guillem, I. (1997). Onomàstica i toponímia a través dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Bocairent. En Societat d’Onomàstica, XXI Col·loqui d’onomàstica valenciana, Ontinyent I . Butlletí interior (70), 503-522. https://raco.cat/index.php/BISO/article/view/411622.

Guichard, P. (Ed.) (2001). Los impuestos pagados por los musulmanes valencianos en la época de la conquista: la aportación de las fuentes cristianas. En Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII) (pp. 341-367). València: Universitat de València.

Guinot Rodríguez, E. (1981). La gestió dels llocs de reialenc: les rendes de la batllia de Corbera (1432-1465). En Economia Agrària i Història Local. I Assemblea d’Història de la Ribera (pp. 291-306). València: Alfons el Magnànim.

Guinot Rodríguez, E. (1986). Un precedent en la recuperació del Patrimoni Reial al País Valencià: la jurisdicció d’Onda, 1393. Saitabi, (36), 137-153. http://hdl.handle.net/10550/26947

Guinot Rodríguez, E. (1986). Feudalismo en expansión en el norte valenciano: antecedentes y desarrollo del señorío de la Orden de Montesa (siglos XIII-XIV). Castellón: Servicio de Publicaciones Diputación de Castellón.

Guinot Rodríguez, E. (1989). Els senyorius de la noblesa valenciana a l’època de Pere el Gran (1276-1285). En Estudios en recuerdo de la profesora Sylvia Romeu Alfaro Vol-1 (pp. 489-502). Valencia: Universitat de València.

Guinot Rodríguez, E. (1991). Cartes de poblament medievals valencianes. València: Generalitat Valenciana.

Guinot Rodríguez, E. (1992). Senyoriu i reialenc al País Valencià a les darreries de l’època medieval. En Actas del Congreso Lluís de Santàngel i el seu temps (pp. 185-204). València: Ajuntament de València.

Guinot Rodríguez, E. (1992). Finanzas y fiscalidad en la Edad Media. El Patrimoni Reial al País Valencià a inicis del segle XV. Anuario de Estudios Medievales, (22), 581-639. https://doi.org/10.3989/aem.1992.v22

Guinot Rodríguez, E. (1993). El modelo de feudalismo repoblador: renta y señoríos en la Valencia medieval. En E. Sarasa, E. Serrano (eds.), Señorío y feudalismo en la Península Ibèrica (siglos XII-XIII) Vol. 3 (pp. 513-525). Zaragoza: Diputació Provincial de Zaragoza, Institución Fernando el Católico.

Guinot Rodríguez, E. (2003). La Baja Edad Media en los siglos XIV-XV. Economía y sociedad. Madrid: Ed. Síntesis, Historia de España, 3er. Milenio.

Guiral-Hadziiossif, J. (1989). Valencia puerto mediterráneo en el siglo XV (1410- 1525). València: Edicions Alfons el Magnànim, Estudios Universitarios.

Hinojosa Montalvo, J. (1986). Documentación Medieval Alicantina en el Archivo del Reino de Valencia-I. Alicante: Instituto de Estudios Juan Gil-Albert.

Hinojosa Montalvo, J. (1995). El castillo de Biar bajo dominio cristiano. En Biar un castillo de la frontera valenciana en la Edad Media (pp. 21-40). Alacant: Diputació d’Alacant.

Hinojosa Montalvo, J. (1997). Finanzas y fiscalidad de las ciudades valencianas. En Finanzas y fiscalidad municipal. Actas V Congreso de Estudios Medievales (pp. 301-324). Àvila: Fundación Sánchez Albornoz.

Küchler, W. (1997). Les finances de la Corona d’Aragó al segle XV (Regnats d’Alfons V i Joan II). València: Edicions Alfons el Magnànim. Generalitat Valenciana.

Llibrer Escrig, J.A. (2013). La configuració d’un districte industrial a la baixa edat mitjana. Les viles draperes de la Vall d’Albaida, l’Alcoià i el Comtat. Recerques, (67), 5-31. https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/330646

Llibrer Escrig, J.A. (2021). Una máquina para la industria medieval. Los batanes del sur valenciano: integración y negocio. Nuevas aportaciones (1490-1502). Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, (34) UNED, 429-454. https://doi.org/10.5944/etfiii.34.2021

Llibrer Escrig, J.A. (2023). Origen plural de un espacio industrial: familia, empresa y negocio. Ontinyent, Alcoi, Cocentaina y su área de influencia (segunda mitad del siglo XV). Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, (24), 207- 226. https://doi.org/10.14198/medieval.23217

Martí Castelló, R. (1989). Hacia una arqueología hidráulica: la génesis del molino feudal en Cataluña. En M. Barceló et alii, Arqueología medieval. En las afueras del “medievalismo” (pp. 165-194). Barcelona: Editorial Crítica.

Martí Castelló, R. (2004). La misteriosa existència i l’extinció dels musulmans de la vall d’Almisrà. En Almirra, Aportacions a la seua història (IV), el Camp de Mirra (pp. 4-17). El Camp de Mirra: Ajuntament.

Martí Castelló, R. i Payá Sanchis, J.V. (2010). Beneixama durant la Guerra de la Unió (1347-48) segons el pergamí 72 de l’Arxiu Històric Municipal de Biar (1350). En Revista de Festes de Moros i Cristians (pp. 181-193). Beneixama: Ajuntament.

Martínez Ortiz, J. (1993). Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón. Alicante: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert. Ditucació d’Alacant.

Mateu Llopis, F. (1970). Colecta de la cena en el Reino de Valencia en 1292-1295. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura (46) Vol. I, 215-236.

Miquel i Vives, M. (1993). La cena de presència a la Corona d’Aragó a mitjan segle XIV. En M. Sánchez (comp.), Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval (pp. 277-334). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Mira Jódar, A.J. (1993). La gestión del Real Patrimonio en la Vall d’Albaida: las Bailias Locales, Almaig, estudis i documents, (9), 139-143.

Mira Jódar, A.J. (1994). Burocràcia financera i gestors fiscals. Les batllies reials d’Ontinyent i Bocairent a les darreries de l’edat mitjana. Revista Alba: revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida, (9), 127-136.

Mira Jódar, A.J. (1996). El siglo XV: Demografia i economia. En F. Moreno (coord.), Història de l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. Vol. 1 (pp. 241-252). Alicante: Diario Información-Editorial Prensa Alicantina.

Mira Jódar, A.J. (1996). Del rey al municipio. Las transferencias fiscales en el País Valenciano bajomedieval (siglos XIII-XV). En El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI). Congreso de Historia de la Corona de Aragón: resumen de comunicaciones. Vol. 4 (pp. 165-176). Zaragoza: Gobierno de Aragón.

Mira Jódar, A.J. (1997). Administrar los drets al senyor rey pertanyents. La gestión de la fiscalidad real en el País Valenciano en la Baja Edad Media. En M. Sánchez, A. Furió i P. Bertran (coords.), Col·loqui Corona, Municipis i Fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana (pp. 527-554). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs. Diputació de Lleida.

Mira Jódar, A.J. (2000). La organización de la red molinar en la Vall d’Albaida y l’Alcoià a finales de la Edad Media. Infraestructura industrial, desarrollo econòmico y fiscalidad. En Thomas Glick (coord.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social (pp. 229-271). València: Diputació de València.

Mira Jódar, A.J. (2002). Les dépenses municipales d’Alcoi (1390-1517). En D. Menjot i M. Sánchez (coords.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 3. La redistribution de l’impôt (pp. 203-207). Toulouse: Privat.

Mira Jódar, A.J. (2004). Administración financiera y contabilidad municipal en Alcoi (siglos XIV-XVI). En D. Menjot i M. Sánchez (coords.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 4 La gestion de l’impôt (pp. 25-37). Toulouse-Barcelona: Privat-CSIC.

Mira Jódar, A.J. (2005). Entre la renta y el impuesto. Fiscalidad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sur valenciano (siglos XIV-XVI). València: Universitat de València (PUV).

Mira, A.J. i Viciano, P. (1996). La construcció d’un sistema fiscal: municipis i impost al País Valencià (segles XIII-XIV). Revista d’Història Medieval, (7), 135-148. http://hdl.handle.net/10550/29706

Mira, A.J. i Viciano, P. (2000). Las bases fiscales de un estado bajomedieval. El reino de Valencia en el siglo XV. En Guido d’Agostino, Giulia Buffardi (coords.), XVI Congreso de Historia de la Corona de Aragón. La Corona d’Aragó ai tempi di Alfonso II el Magnànimo: i modelli politico-instituzionali, la circolazione degli oumini, delle idee, delle merci, gli influssi sulla società e sul costume. Vol. 1 (pp. 515-534). Napoli: Ediciones Paparo.

Mira, A.J. i Viciano, P. (2020). Viure d’allò seu. Rendes i gestió del patrimoni reial al regne de València a la fi de l’edat mitjana. Recerques, (77), 103-122.

Narbona Vizcaíno, R. (1986). El Justicia Criminal. Una corte medieval valenciana, un procedimiento judicial. Estudis Castellonencs, (3), 287-310.

Ortí Gost, P. (1993). L’explotació d’una renda reial: els molins del Reg Comtal de Barcelona fins al segle XIII. En Sánchez M. (comp.), Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval (pp. 243-275). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Ortí Gost, P. (2000). Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XIIXIV. Barcelona: CSIC.

Ortí, P., Sánchez, M., i Turull, M. (1996). La génesis de la fiscalidad municipal en Cataluña. Revista d’Història Medieval, (7), 115-134. http://hdl.handle.net/10550/29711

Pérez García, P. (1987). Origen y configuración de una magistratura urbana de la Valencia foral: El Justicia Criminal. Estudis: revista d’història moderna, (13), 21-73. http://hdl.handle.net/10550/34169

Rubio Vela, A. (1994-1995). Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Nuevas aportaciones. Estudis Castellonencs, (6), 1179-1222.

Sánchez Martínez, M. (1993). Una aproximación a la estructura del dominio real en Cataluña a mediados del siglo XV: el capbreu o memorial de les rendes e drets reials de 1440-1444. En M. Sánchez (comp.), Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval (pp. 381-453). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Sánchez Martínez, M. (1995). La evolución de la fiscalidad regia en los países de la Corona de Aragón (1280-1356). En Europa en los umbrales de la crisis (1250- 1350). XXI Semana de Estudios Medievales, Estella 94 (pp. 393-428). Pamplona: Diputación Foral de Navarra. http://hdl.handle.net/10261/35315

Sánchez Martínez, M. (1995). El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV). Girona: EUMO Editorial. Universitat de Girona.

Selma Castell, S. (1992). Notes sobre la formació d’uns primers monopolis feudals a la Vall d’Albaida. Alba. Revista de Estudis Comarcals de la Vall d’Albaida, (7), 35- 38. Ontinyent: Ajuntament.

Selma Castell, S. (1993). Els molins d’aigua medievals a Sharq al-Andalús. Aproximació a través de la documentació escrita dels segles X-XIII. Onda: Ajuntament d’Onda.

Sesma Muñoz, J.A. (1996). Las transformaciones de la fiscalidad real en la Baja Edad Media. En El poder real en la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI). XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón: resumen de comunicaciones Vol. 1 (pp. 231-292). Zaragoza: Gobierno de Aragón.

Sevillano Colom, F. (1957). Valencia urbana a través del servicio de Mustaçaf. Valencia: CSIC-Institución Alfonso el Magnanimo. Diputación Provincial de Valencia.

Soler García, J.M. (1969). La relación de Villena de 1575. Edición comentada y apéndice documental. Alicante: Instituto de Estudios Alicantinos. Diputación Provincial de Alicante.

Taraçona, P.J. (1976). Institucions dels furs i privilegis del Regne de València, 1580. València: Del Sénia al Segura.

Torró Abad, J. (1992). La formació d’un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305. València: Centre d’Estudis Locals. Diputació de València.

Torró Abad, J. (1996). La conquista y la colonización cristianas (2). En F. Moreno (coord.), Història de l’Alcoià, El Comtat, i La Foia de Castalla. Vol. I (p. 207). Alicante: Diario Información-Editorial Prensa Alicantina.

Torró Abad, J. (1997). Colonització i renda feudal. L’origen de la peita al regne de València. En M. Sánchez i A. Furió (Coords.), Col·loqui Corona, municipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjana (pp. 467-494). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Valldecabres Rodrigo, R. (2002). El Cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Monzó. València: Universitat de València.

Viciano Navarro, P. (1992). Fiscalitat local i deute públic al País Valencià. L’administració de la vila de Borriana a mitjan segle XV. Anuario De Estudios Medievales, 22(1), 513-533. https://doi.org/10.3989/aem.1992.v22.1080

Viciano Navarro, P. (1996). La burocràcia fiscal de la Corona en el marc local valencià: els Batlles de Castelló de la Plana (1366-1500). En El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI). XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón: resumen de comunicaciones. Vol. 4 (pp. 307-318). Zaragoza: Gobierno de Aragón.

Viciano Navarro, P. (1997). Entre la coerció i el mercat. Els inversors en la gestió de la fiscalitat reial i municipal al País Valencià. En M. Sánchez, A. Furió i P. Bertran (coords.), Col·loqui Corona, Municipis i Fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana (pp. 603-622). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Viciano Navarro, P. (2000). Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló (1366-1500). Catarroja-Barcelona: Afers, recerca i pensament.

Viciano Navarro, P. (2004). Finanzas municipales y registros contables. Los libros de cuentas de Castellón de 1426 y 1499. En D. Menjot i M. Sánchez (coords.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 4 La gestion de l’impôt (pp. 57-65). Toulouse-Barcelona: Privat-CSIC.

Viciano Navarro, P. (2006). Gestión financiera y coyuntura socioeconómica: la villa de Castellón ante las demandas de la Corona (siglo XV). En D. Menjot y M. Sánchez (Ed.), Fiscalidad de Estado y fiscalidad municipal en los reinos hispánicos medievales (pp. 391-409). Madrid: Casa de Velázquez.

Viciano Navarro, P. (2017). Producció agrària i impost municipal directe. En P. Viciano (Ed.), Més enllà de la senyoria. Mercat i impostos a la Plana de Castelló (segles XIV-XV), (pp. 111-133). Catarroja-Barcelona: Editorial Afers, Recerca i pensament, 86.

Viciano Navarro, P. (2018). Deute públic i renda censalista al País Valencià en el segle XV. Una proposta d’interpretació. Anuario de Estudios Medievales, (48/2), 925-953. https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.14

Vidal Beltrán, E. (1959). Política patrimonial de Fernando I y Alfonso V. En VV/ AA, IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Actas y comunicaciones III (pp. 495-504). Palma de Mallorca: Diputación Provincial de Baleares.

Villalmanzo Cameno, J. (1992-93) Catálogo de los pergaminos reales existentes en el archivo del Reino de Valencia. Estudis Castellonencs, (5), 105-200.