Alzira en les Corts del Regne de València en temps de Joan II (1458-1479)

Sandra Bernabeu

doi:10.14198/medieval.26221

Autores/as

Sandra Bernabeu Universitat de València, España https://orcid.org/0000-0001-6588-0043

DOI:

https://doi.org/10.14198/medieval.26221

Palabras clave:

regne de València, Corts parlamentàries, Joan II, Alzira, guerra civil catalana, segle XV, Trastàmara

Resumen

L’article aborda la participació d’Alzira en el braç reial de les Corts del regne de València durant el regnat de Joan II (1458-1479). Una cronologia en què se celebraren tres reunions parlamentàries, dues de les quals s’insereixen al marc de la guerra civil catalana (1462-1472). Un conflicte bèl·lic en el qual la societat política valenciana intentà mitjançar entre el rei i la Generalitat de Catalunya, però fracassà. Aquesta manca d’èxit va exigir als valencians posicionar-se en el conflicte per mitjà de les forces polítiques del regne (el braç eclesiàstic, el nobiliari i el reial). En el marc d’aquests esdeveniments l’estudi mostra la gestió diplomàtica i l’esforç del govern municipal alzireny per mantindré una actitud cordial sense renunciar a defensar els seus interessos particulars enfront als d’altres actors polítics. En aquest sentit, lluny de deixar-se guiar pels dictats de la ciutat de València, s’adherirà a l’opinió defensada per Xàtiva i altres viles reials. Una circumstància que fa visible l’escissió interna de l’estament reial al segle XV i que evidenciara com les afeccions de les elits de la capital s’havien distanciat de les de la resta de ciutats i viles del patrimoni de reialenc. Unes dissidències, que s’il·lustren en el cas dels síndics parlamentaris alzirenys, que, desatenent la urgència de la monarquia, s’enrolaran en disputes internes de l’estament reial sobre el reajustament fiscal i la reivindicació de contribuir al donatiu reial d’acord amb una actualització del nombre de focs de la vila. Així mateix, enmig d’aquell ambient, una facció del patriciat alzireny obtindrà del rei una modificació del sistema d’elecció dels càrrecs públics, que encara produirà majors tensions locals. Una jerarquia d’interessos de les elits locals que es projecten a través dels diferents posicionaments i discursos, els quals acaben incidint en la capacitat de resolució política dels estaments i en els ritmes de la recaptació fiscal de la Generalitat Valenciana.

Financiación

L’estudi està realizat en el marc dels projectes d’investigació: Mercados, instituciones e integración económica en el Mediterráneo Occidental (siglos XIII-XVI), ref. PID2021-128038NB-I00 del Ministerio de Ciencia e Innovación; i, Rompiendo jerarquías. Movilidad social, dinamismo económico y desarrollo institucional en el Mediterráneo Occidental (siglos XIII- XVI), ref. CIPROM/2022/46 de la Generalitat Valenciana.

Citas

Alabau Calle, A. (2005). Per tot be avenir de la nostra vila. El sistema representativo de las villas reales durante la Baja Edad Media. Alcoy en las Cortes de 1443-1446. Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, pp. 537-553. Barcelona: Parlament de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya, vol. I.

Barrio barrio, J. A. (2009). Los procuradores del brazo real en las Cortes medievales del reino de Valencia. Aragón en la Edad Media, (21), 59-98.

Batlle Gallart, C. (1973). La crisis social y económica de Barcelona del siglo xv. Barcelona: CSIC.

Bernabeu Borja, S. (2014). Llinatges i poder local a l'Alzira del segle XV. Aragón en la Edad Media, (25), 5 40. https://doi.org/10.26754/ojs_aem/aem.2014251037

Bernabeu Borja, S. (2018a). Les eleccions dels Jurats i del Consell d'Alzira i Xàtiva en 1416. En Estudis sobre la història, la geografia i el Patrimoni cultural de la Ribera del Xúquer (pp. 149-174), València, Alfons el Magnànim.

Bernabeu Borja, S. (2018). La ciutat i el rei. Govern, societat i elits valencianes 1416- 1479, tesis doctoral. València: Institució Universitat de València.

Bernabeu Borja, S. (2022). La ceda reial a Alzira en època de Joan II (1458-1479). Estudis multidiciplinaris de la Ribera del Xúquer (pp. 261-278), València: Edicions Universitat Politècnica de València.

Carreras Zacares, S. (1930). Notes per a la història dels bandos de València. València: Fill de F. Vives Mora.

Domingo Ruiz, Ll. (2020). Reginalitat baixmedieval. La significació política, econòmica i cerimonial de la reina consort a la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV. València: Universitat de València. https://roderic.uv.es/handle/10550/73124.

Febrer Romaguera, M. V. (2004). El parlamentarismo pactista valenciano y su procedimiento foral de reparación de agravis i contrafurs. Anuario de estudios medievales (34/2), 666-712. DOI: 10.3989/aem.2004.v34.i2.167

Ferrero Micó, R. (2005). El poder real y las Cortes: la función de los oficiales reales frente a las Instituciones. La Mediterrània de la Corona d’Aragó, segles XIII-XVI. VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas, 1304-2004 (pp. 145-178). València: Universitat de València.

Furió Diego, A. (1982). Camperols del País Valencià. València: Publicacions de la institució Alfons el Magnànim, pp. 60-64.

Furió Diego, A. y Ruiz Domingo, Ll. (2020). Las cortes valencianes en la Baja Edad Media, Representación política y construcción del Estado. Cortes y parlamentos en la Edad Media peninsular (pp. 149-186). Murcia: Sociedad Española de Estudios Medievales y Editum.

Furió Diego, A., Guia L. y Garcia Marsilla, J.V., (eds) (2021). La Generalitat Valenciana: dels orígens a l’abolició. València: Universitat de València, vol. II y III.

Garcia Griño, M. (2021). Relacions entre les viles reials valencianes i la Corona a la Baixa Edat Mitjana. Tesi doctoral en línia. València: Universitat de València.

Garcia Marsilla J. V. (2006). Avalando al rey. Préstamos a la Corona y finanzas municipales en la Valencia del siglo xv. Fiscalidad de Estado y fiscalidad municipal en los reinos hispanicos medievales (pp. 391-409). Madrid: Casa Velázquez.

Garcia Marsilla J. V. y Saiz Serrano, J. (1997). De la peita al censal. Finanzas municipales y clases dirigentes en la Valencia de los siglos XIV-XV. Corona, municipis i fiscalitat a la baixa edat mitjana (pp. 307-334). Lleida: Quaderns d’Estudis Ilerdencs.

Garcia Marsilla, J.V. (2003). Las obras que nunca se acaban. El mantenimiento de los castillos en la Valencia Medieval: sus protagonistas y sus materiales. Ars longa: cuadernos de arte, (12).

Gimeno Blay, F. M. (2013). El compromiso de Caspe (1412). Diario de un proceso. Zaragoza: CSIC.

Guinot Rodriguez, E. (2017). De los fueros locales al fuero de Valencia en el marco del proceso de instauración de la sociedad feudal del siglo XIII en el reino de Valencia. Studia Historica. Historia Medieval, (35/2). 37-62

Küchler, W. (1997). Les finances de la Corona d’Aragó al segle XV (Regnats d’Alfons V i Joan II). València: Institució Alfons el Magnànim.

Miquel Milian, L. (2023). Regir la ciutat: El govern municipal de Barcelona durant el regnat de Joan II. Barcelona: fundació Noguera.

Mira Jodar, A. J. (2003). La financiación de las empresas mediterraneas de Alfonso el Magnànimo. Bailia General, Subsidios de Cortes y Credito Institucional en Valencia (1419-1455). Anuario de Estudios Medievales, (33/2).

Miranda Menacho, V-C. (2011). El príncipe de Viana en la Corona de Aragón (1457- 1461). Barcelona: Universitat de Barcelona, tesis doctoral, 2011.

Muñoz Pomer, M. R. (1984). Orígenes de la Generalidad Valenciana. València: Universitat de València, tesis doctoral inèdita.

Muñoz Pomer, M. R. (2000). Las ciudades y las Cortes: Presencia de las oligarquías urbanas en las Cortes d’Alfonso el Magnánimo. XVII Congres de la Corona d’Aragó.

Narbona Vicaíno, R. (2023). El compromís de Casp. Violència i parlamentarisme. Catalan Historical Review (16), pp. 157-193.

Navarro Espinach, G. (2015). Las cortes del reino de Aragón en la Edad Media (1283- 1516). eHumanistra IVITRA, (7), 231-244.

Navarro Espinach, G. (2018). La jerarquía política de un sistema urbano: el brazo de las universidades en las cortes medievales de Aragón. Anuario de Estudios Medievales, (48/1). https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.1.04. https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.1.04

Orts-Ruiz, F. (2019). De crides, balls, entremesses y cobles. Las celebraciones por la entrada de Juan II y Juana Enríquez en Valencia (1459) como paradigma de la unión de las artes en la fiesta urbana medieval. Materia: Revista internacional d’Art, (14-15), 97-116. DOI:10.1344/Materia2019.14-15.6

Rodrigo Lizondo, M. (ed.) (2011). Melchior Miralles: Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. València: PUV.

Romeu Alfaro, S. (1984). El brazo real en las Cortes de Valencia. Estudios en homenaje al profesor Diego Sevilla Andrés. Historia, Política y Derecho. Valencia: Universidad de València, tomo II.

Rubio Vela, A. (2016). Valencia, el príncipe de Viana y Juan II: un patriciado ante la crisis política de la Monarquía (1460-1461). Alicante: Biblioteca Virtual Cervantes.

Ryder, A. (2004). El reino de Nápoles en época de Alfonso el Magnánimo. Madrid: CSIC.

Sabaté, F. (2018). La comuna idealitzada i rebutjada a la Catalunya medieval. Els espais de poder a la ciutat medieval. Lleida: Pagès Editors.

Sánchez Aragonés, M. L. (1994). Cortes, monarquia y ciudades en Aragón durante el reinado de Alfonso el Magnánimo (1416-1458). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Sobrequés i cullicó, J. (1966). Un último intento de concordia en la guerra civil catalana de 1462-1472: la embajada del reino de Valencia. Anuario de Estudios Medievales, (3), 541-552.

Viciano, P. (2012), Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del País Valencià a la fi de l’edat mitjana. València: PUV.

Villarroel González, Ó. (2020). Lo interno y lo externo en la diplomacia y la guerra: Castilla y Aragón, 1428-1430. Diplomacia y desarrollo del Estado en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI) (pp. 217-251). Gijón: Ediciones Trea-Estudios Históricos La Olmeda.