Descriure, mesurar i calcular superfícies agràries a l’Edat Mitjana: un cas pràctic (Mallorca, 1230)

Resumen

En el segle de l’ordinador, el distanciòmetre, l’estació total, el GPS, la fotografia aèria, la restitució fotogramètrica, la geo-referenciació, la cartografia digital, els drons i els escàners, tenim tendència a suposar que la mesura de distàncies i el càlcul de superfícies han estat operacions realitzables amb la mateixa facilitat que avui al llarg de la història. Però qualsevol creença en aquest sentit no passa de ser un anacronisme. A l’època medieval l’agrimensura era un treball difícil, poc precís, llarg d’executar i no exempt de conflictes, que no s’ensenyava a les Universitats. Precisava la concurrència de persones pràctiques en oficis múltiples i dotades de coneixements empírics de geometria i aritmètica, que no estaven a l’abast de qualsevol. El present treball analitza les dificultats d’execució d’un pla concret de mesurament d’uns camps de secà a l’illa de Mallorca, amb l’objectiu de convertir-los en horts. El projecte va ser dissenyat pel rei Jaume I i els seus assessors, i està datat l’any 1230. Les tasques de mesurament començaren immediatament i foren realitzades per un conjunt reduït de persones considerades expertes, que deixaren anotades les seves mesures i observacions en un document titulat Llibre de les Quarterades. L’anàlisi de la descripció dels camps i les confrontes permet deduir la forma i les dimensions que tenien, de manera força aproximada. A partir de les unitats de mesura i els instruments utilitzats, les operacions aritmètiques realitzades i la formació tècnica dels protagonistes, aquest article pretén posar de relleu els obstacles que s’havien de superar quan de calcular grans àrees es tractava.