La Tavola Strozzi (1472-1473), celebració de la victòria de la batalla d’Ischia (1465): estudi d’iconografia naval

Marcel Pujol i Hamelink

doi:10.14198/medieval.27604

Autores/as

Marcel Pujol i Hamelink Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, España https://orcid.org/0000-0003-2876-8233

DOI:

https://doi.org/10.14198/medieval.27604

Palabras clave:

Nàpols, Ischia, segle XV, tipologia naval, naus, galeres, barques, iconografia, batalla naval, Alfons el Magnànim, Ferran I, René I d’Anjou el Bo, Joan d’Anjou

Resumen

La Tavola Strozzi ens mostra una vista de la ciutat i el port de Nàpols a la segona meitat del segle xv. A banda de la importància d’aquesta veduta des del punt de vista de la història del paisatge i de l’arquitectura, el nostre treball pretén donar èmfasi a la iconografia naval. La taula ens mostra un conjunt de galeres que tornen victorioses de la batalla que va tenir lloc a l’illa d’Ischia el 2 de juliol de 1465, entre l’estol catalano-aragonès i napolità contra l’angeví. L’estol de galeres fa la salutació, formant una llarga filera en corba dins del port fins a arribar al Castell Nou, on s’hi troba el rei Ferran I. Les galeres catalano-aragoneses i les napolitanes celebren aquesta victòria arrossegant les galeres angevines preses, remolcant-les per popa, amb els rems enlaire, la tripulació emmanillada i amb els estendards angevins arrossegant-les dins l’aigua, tal com era habitual a les celebracions navals de la Mediterrània. Un segon conjunt de vaixells són les tres grans naus que a banda de poder ser utilitzades com a fites de la història de la tecnologia naval, per diferents elements de l’estructura del buc i de l’aparell que ens permeten apreciar certes innovacions tècniques, són la mostra de la reactivació comercial i marítima de la ciutat, després d’un llarg període de bloqueig naval del port de Nàpols per part dels angevins i els seus aliats. I finalment, un gran conjunt d’embarcacions menors de pesca, portuàries i auxiliars de naus i galeres que donen vida al paisatge marítim.

Citas

Abulafia, D. (2017). La guerra de los 200 años: Aragón, Anjou y la lucha por el Mediterraneo. Barcelona: Pasado y Presente.

Barniol, M. (2012). Patrons and Advocates of the Saints. The Saints and the Sea in Catalan Gothic. Imago Tempore. Medium Aevum, (6), 249-276.

Bologna, F. (1978). Napoli e le rotte mediterranee della pittura. Da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico. Nàpols: Società Napoletana di Storia Patria.

Causa, R. (1973). L'arte nella Certosa di S. Martino. Salerno: di Mauro.

Chamorro Esteban, A. (2018). Las atarazanas de Barcelona, fábrica de galeras de la Monarquía (1599-1748). Pedralbes: Revista d'història moderna, (38), 87-113. https://doi.org/10.1344/PEDRALBES2018.38.3

Collenuccio, P. (1584). Historia del reyno de Napoles, auctor Pandolfo Colenucio iurisconsulto de Pesaro, traduzido de lengua toscana por Juan Vazquez del Marmol, 1584.

Colon, G.; García, A. (eds.) (1981-1987). Llibre del Consolat de Mar. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana - Fundació Noguera, 5 vols.

Coluccia, R. (a cura de) (1987). Cronaca. Firenze: Accademia della Crusca.

D'Ascia, G. (1867). Storia dell'Isola d'Ischia. Napoli: Gabriele Argenio.

De Seta, C. (1988). L'immagine di Napoli nella Tavola Strozzi e Jean Bruegel. In: Leone de Castris (ed.), Scritti di storia dell'arte in onore di Raffaello Causa (pp. 105-117). Nàpols: Electa.

Di Battista, R.; Molari, P.G. (2015). La "Tavola Strozzi" della Napoli Aragonese come progetto di Francesco di Giorgio. Bolonya: Università di Bologna, 1-38.

Español Bertran, F. (2019). El mar sacralitzat. Prodigis marins a les fonts historiogràfiques i marineres. In: Lola Badia, Lluís Cifuentes, Roser Salicrú i Lluch (eds.). La vida marítima a la Mediterrània medieval. Fonts històriques i literàries (pp. 115-148). Barcelona: Museu Marítim de Barcelona - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Falchetta, P. (2009). Il trattato De Navigatione di Benedetto Cotrugli (1464-1465). Edizione commentata del ms. Schoenberg 473 con il texto del ms. 557 di Yale. Studi Veneziani, (LVII), 15-334.

Fritz, M.J.; Ruiz Domènec, J.E. (2004). Isabel de Requesens, retrat d'una dama. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Garcia i Sanz, A.; Coll i Julià, N. (1994). Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV. Barcelona: Fundació Noguera.

Horn, H.J. (1989). Jan Cornelisz Vermeyen. Painter of Charles V and his conquest of Tunis. Doornspijk: Davaco Publishers.

López Martín, J. (2022). A shared sailing: artillery and ocean warships. In: Ana Crespo Solana, Filipe Castro, Nigel Nayling (eds.). Heritage & the Sea. Maritime History and Archaeology of the Global Iberian World, (15th-18th c.)(pp. 297-338). New York: Springer, vol. 2. https://doi.org/10.1007/978-3-030-86464-4_13

Morrison, J.; Gardiner, R. (eds.) (1996). The Age of the Galley: Mediterranean Oared Vessels since pre-classical Times. Londres: Conway Maritime Press.

Muratorius, L.A. (1727). Rerum Italiarum Scriptores. Reed. Los Angeles: Hardpress Publishing, 2013.

Nuet Blanch, M. (2000). El salvamento de náufragos. Metáfora de la penitencia en el gótico catalán, Locus Amoenus, (5), 53-65. https://doi.org/10.5565/rev/locus.102

Pane, G. (1979). La tavola Strozzi fra Firenze e Napoli. Napoli Nobilissima, (XVIII.I), 3-10.

Pane, G. (2009). La Tavola Strozzi tra Napoli e Firenze. Un'immagine della città nel Quattrocento. Nàpols: Grimaldi & C.

Pujol i Hamelink, M. (2014). Tecnologia i pesca a la Baixa Edat Mitjana: les embarcacions de pesca i l'art de la batuda a la costa catalana. Barcelona. Quaderns d'Història. Barcelona i el mar, (21), 156-168.

Pujol i Hamelink, M. (2017). El retaule de Sant Jordi (1468-1471) de Pere Niçard i la seva aportació al coneixement de la iconografia naval. Unicum, (16), 43-58.

Pujol i Hamelink, M. (2018). La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses. Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

Pujol i Hamelink, M. (2019). Les Cròniques, testimonis dels canvis tecnològics a la marina mediterrània al voltant del 1300. In: Lola Badia, Lluís Cifuentes, Roser Salicrú i Lluch (eds.), La vida marítima a la Mediterrània medieval. Fonts històriques i literàries (pp. 341-369). Barcelona: Museu Marítim de Barcelona / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Rieth, E. (1985). Note sur deux abbatages en carène figurés par Vittore Carpaccio (légende de Sainte Ursule, 1495). Neptunia, (159), 32-40.

Rieth, E. (2023). Pour une histoire de l'architecture navale (Méditerranée, XV-XVI siècle). Paris: CNRS.

Rodón i Oller, F. (1898). Fets de la marina de guerra catalana. Barcelona: La Renaixensa.

Ryder, A. (2024). Alfons el Magnànim, Rei d'Aragó, de Nàpols i de Sicília (1396-1458). L'expansió catalana al sud d'Itàlia, La Bisbal d'Empordà: Sidillà,

Santucci, P. (2006). La pintura a Nàpols durant el domini catalanoaragonès. In: A. Pladevall i Font (dir.). L'art gòtic a Catalunya. Pintura III. Darreres manifestacions (pp. 227-235). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Soldevila, F. (2008). Les quatre grans Cròniques. II. Crònica de Bernat Desclot. Revisió filològica de Jordi Bruguera i revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Soldevila, F. (2011). Les quatre grans Cròniques. III. Crònica de Ramon Muntaner. Revisió filològica de Jordi Bruguera i revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Spinazzola, V. (1910). Di Napoli antica e della sua topografia in una tavola del XV secolo rappresentante il trionfo navale di Ferrante d'Aragona dopo la battaglia d'Ischia. Bollettino d'Arte, (IV), 125-143.

Sureda i Pons, J. (2006). La pintura del gòtic tardà i la seva invenció. In: A. Pladevall i Font (dir.). L'art gòtic a Catalunya. Pintura III. Darreres manifestacions (pp. 17-45). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Tangheroni, M. (1976). Rileggendo il De Proeliis Tusciae del frater domenicano Ranieri Granchi. In: Ottavio Banti (ed.). Studi storici in memoria di Natale Caturegli (pp. 437-456). Pisa: Bolletino Storico Pisano.

Treppo, M. del (1994) Le avventure storiografiche della Tavola Strozzi. In: Macry & Massacra (eds.). Fra storia e storiografia. Scritti in onore de Pasquale Villani (pp. 483-515). Bolonya: Il Mulino.

Trionfi Honorati, M. (1981) A proposito del "lettuccio", Antichità viva, (XX. 3), 39-47.

Unger, R.W. (2017). The maritime war in the Mediterranean, 13th-15th centuries. In: Michel Balard (ed.). The Sea in History. The Medieval World/La mer dans l'histoire. Le Moyen Age (pp. 90-100). Woodbridge: The Boydell Press.

Vissière, L. (2015). Villes et paysages portuaires vus de la mer. Réflexions sur la naissance d'un genre iconographique à la fin du XVe siècle. In: J.A. Cancellieri, V. Marchi van Cauwelaert (eds.). Villes portuaires de Méditerranée occidentale au Moyen Âge. Îles et continents, XXe-XVe siècles, Quaderni de Mediterranea - Ricerche storiche, (26), Palerm: CNRS - Università di Corsica, 117-155.