Una aproximación al paisaje naval del Mediterráneo occidental entre los siglos XV y XVI a partir de los registros históricos de Barcelona: entre barcas, balleners, barxas y carabelas
DOI:
https://doi.org/10.14198/medieval.31516Palabras clave:
Mediterráneo occidental, Embarcaciones, Comercio marítimo, Baja Edad Media, siglo XV, siglo XVI, Fiscalidad, Atlántico, revolución náutica, BarcelonaResumen
Este trabajo pretende ofrecer una visión integrada de los tipos navales habituales a finales de la Edad Media a partir del observatorio privilegiado que representa el puerto de Barcelona, en tanto que gran núcleo comercial e industrial del Mediterráneo, en el que se daban cita no solo las embarcaciones procedentes de los núcleos costeros del Principado de Cataluña, sino también del resto de la corona aragonesa, de la castellana, de las ciudades italianas o de la Francia mediterránea. La combinación de fondos documentales como el dret d’ancoratge —impuesto de titularidad real instituido en el año 1439 como mecanismo de financiación de las obras del puerto— o los contratos de fletamento barceloneses permite analizar el panorama que presentaban las flotas del Mediterráneo occidental entre los siglos XV y XVI. La llamada “revolución” náutica medieval, un concepto historiográfico de gran calado, significó la aparición de una serie de cambios en el aspecto de las embarcaciones y la navegación mediante la introducción de nuevos aparejos y sistemas de gobierno, entre otros. En este sentido, a partir de la documentación analizada, se propone una adopción más lenta y progresiva de estos cambios, así como un mayor papel de la hibridación y adaptación en la incorporación de los nuevos elementos náuticos. Las fuentes barcelonesas permiten, además, detectar un proceso de reconversión naval que se tradujo en el triunfo de las embarcaciones de arqueo medio en el comercio marítimo. En consecuencia, se plantea la necesidad de una aproximación global al fenómeno naval que incluya la totalidad del repertorio tipológico.
Citas
Abulafia, D. (2000). L'Economia mercantile nel Mediterraneo Occidentale: Commercio locale e commercio internazionales nell'està di Alfonso il Magnanimo. En XVI Congresso Internazionales di Storia della Corona d'Aragona. La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso Il Magnanimo. (pp. 1023-1046). Paparo Edizioni.
Adams, J. (2013). A Maritime Archaeology of Ships. Innovation and social change in medieval and early modern Europe. Oxbow Books.
Alertz, U. (1995) The Naval Architecture and Oar Systems of Medieval and Later Galleys. En R. Gardiner (ed.). The Age of the Galley. Mediterranean oared vessels since pre-classical times. (pp. 142-162), Conway.
Armenteros Martínez. I. (2012). Cataluña en la era de las navegaciones. La participación catalana en la primera economía atlántica (c. 1470-1540). Milenio.
Aznar Vallejo, E. (1994). Barcos y barqueros de Sevilla. Historia. Instituciones, Documentos, (21), 1-11. https://doi.org/10.12795/hid.1994.i21.01
Badia, L. Cifuentes, Ll. Salicrú, R. (2019). La vida marítima a la Mediterrània medieval. Fonts històriques i literàries. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Balard, M. (1994). Coastal Shipping and Navigation in the Mediterranean. En R. Gardiner (ed.). Cogs, caravels and Galleons. The Sailing Ship 1000-1650. (pp. 131-138), Conway.
Burguera i Puigserver, Victòria. (2023). Jutjar els actes de pirateria a la Corona d'Aragó baixmedieval. El cas de Ponç Descatllar (1440). Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, (24), 67-90. https://doi.org/10.14198/medieval.24205
Carmona Bustos, A.V. (1996). Imatge catalana de 1360 d'una nau amb aparell rodó de tres pals. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, (XIV), 159-166.
Carrère, C. (1953). Le droit d'ancrage et le mouvement du port de Barcelone au milieu du XVe siècle. Estudios de historia moderna, (3), 67-156.
Casanovas, A. (1993). El timón según la iconografía medieval catalana. Archaeonautica, (11), 165-185. https://doi.org/10.3406/nauti.1993.912
Ciciliot. F. (2005). Le superbe navi. Cantieri e tipologie navali medievali. Società Savonese di Storia Patria.
Delhaye. M. (1996). L'èpave médiévale de Cavalaire : un exemple de l'évolution navale architecturale avant la Renaissance. Itsas Memoria, Revista de Estudios marítimos del País Vasco, (2), 43-48.
Dufourcq, C.E. (1975). La vie quotidienne dans les ports méditerranéens au moyen âge (Provence-Languedoc-Catalogne). Hachette.
Duran i Sanpere, A. (1941). Dibujos del siglo XV atribuibles al pintor Jaime Vergós. Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, (1.1), 23-29.
Feliu Montfort, G. (2004). La crisis catalana de la Baja Edad Media: Estado de la cuestión. Hispania, (LXIV/2), 435-466. https://doi.org/10.3989/hispania.2004.v64.i217.184
Friel. I. (1995). The Good Ship. Ships, Shipbuilding and Technology in England 1200-1520. British Museum Press.
Friel. I. (2018). The Rise and the Fall of the Big Ship, 1400-1520. En E.T. Jones, R. Stone (eds.) The World of the Newport Medieval Ship. Trade, Politics and Shipping in the Mid-Fifteenth Century. (pp. 38-55). University of Wales Press. https://doi.org/10.2307/jj.14491688.11
Furió Diego, A. (2010). Las crisis de la Baja Edad Media: una revisión. En A. Furió (coord.). Las crisis a lo largo de la historia, (pp.15-45), Universidad de Valladolid.
Garcia Sanz, A. (1978). Fletamentos catalanes medievales. Historia, Instituciones, Documentos, (5), 235-256. https://doi.org/10.12795/hid.1978.i05.04
Garcia Sanz, A. ; Ferrer i Mallol, M.T. (1983). Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona. Institut d'Estudis Catalans, 2 vols.
Garcia Sanz, A. ; Coll, N. (1994). Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV. Fundació Noguera.
González Cruz, D. Izquierdo Labrado, J. (2018). Astilleros, barcos y construcción naval en tiempos de los descubrimientos: Palos de la Frontera y puertos del litoral onubense (Huelva, Saltés y San Juan del Puerto). En D. González Cruz (coord.) Barcos y construcción naval entre el Atlántico y el Mediterráneo en la época de los descubrimientos (siglos XV y XVI). (pp. 51-87), Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Greenhill, B. Morrison, J. (1995). The archaeology of boats and ships. An introduction. Conway.
Guiral-Hadziiossif. J. (1989). Valencia, puerto mediterráneo en el siglo XV (1410-1525). Edicions Alfons el Magnànim.
Harris, R. Loewen, B. (2007). A basque whaleboat: chalupa no. 1. En R. Grenier; M.A. Bernier; W. Stevens. The underwater archaeology of Red Bay. Basque Shipbuilding and whaling in the 16th century. (pp. 309-380). Parks Canada.
Heers, J. (1971). Gênes au XVe siècle. Flammarion.
Igual Luis, D. (2007). ¿Crisis? ¿Qué crisis? El comercio internacional en los reinos hispánicos de la Baja Edad media. Edad Media. Revista de Historia, (8), 203-223.
Igual Luis, D. (2009). Gran comerç i petit comerç a la Corona d'Aragó. L'exemple de València a la baixa Edat Mitjana. Imago Temporis. Medium Aevum, (III), 490-505. https://doi.org/10.21001/imagotemporis.vi3.216361
Igual Luis, D. (2013). Red portuaria y control marítimo en el reino de Valencia (siglos XIII-XV). En N. Annliese (dir.). Les territoires de la Méditerranée (XIe-XVIe siècle). (pp.51-71). Presses Universitaires de Rennes. https://doi.org/10.4000/books.pur.118922
Igual Luis, D. (2015). Non ha portto alcuno, ma sola spiaggia. La actividad marítima valenciana en el siglo XV. Aragón en la Edad Media, (25), 101-134. https://doi.org/10.26754/ojs_aem/aem.2014251036
Inikori. J.E. (2007). Africa and the globalization process: western Africa 1450-1850. Journal of Global History, (2), 63-86. https://doi.org/10.1017/S1740022807002045
Iradiel, P. (2017). La economía del a Corona de Aragón a finales de la Edad Media. En P. Iradiel. El Mediterráneo medieval y Valencia. (pp. 243-259), Publicacions de la Universitat de València.
Juan-García Aguado de, J.M. (2001). La carpintería de ribera en Galicia (1940-2000). Universidade da Coruña.
Lane, F.C. (1964). Tonnages. Medieval and Modern. The Economic History Review, (17-2), 213-233. https://doi.org/10.1111/j.1468-0289.1964.tb00077.x
Lane, F.C. (1973). Venice. A Maritime Republic. The Johns Hopkins University Press. https://doi.org/10.56021/9780801814457
Madurell y Marimon, J.M. (1968). Antiguas construcciones de naves (1316-1740). Repertorio histórico y documental. Hispania (28). 159-196; 357-391.
Mott, L.V. (1994). A three-masted ship depiction from 1409. The International Journal of Nautical Archaeology, (32.1), 39-40. https://doi.org/10.1111/j.1095-9270.1994.tb00439.x
Musarra, A. (2020). L'influsso delle marinerie nordiche sullo sviluppo del naviglio mediterraneo: un tema controverso. Rivista dell'Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea, (6), 15-36. https://doi.org/10.7410/1422
Ortí, P. Verdés, P. (eds.) (2025). Barcelona, esplendor i crisi del segle XV. Museu d'Història de Barcelona.
Pujades i Bataller, R. J. (2007). Les cartes portolanes. La representació medieval d'una mar solcada. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Pujol i Hamelink, M. (2017). La construcción naval y la navegación bajomedieval en la Corona de Aragón: un estado de la cuestión. Índice Histórico Español, (130), 71-105. https://doi.org/10.1344/IHE2017.130.21383
Pujol i Hamelink, M. (2018). La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses. Diputació de Barcelona - Institut d'Estudis Catalans.
Pujol i Hamelink, M. (2020). The Iberian Peninsula between Two Seas: Shipbuilding Revolution in the Mediterranean and the Atlantic Ocean, Fourteenth to Fifteenth Centuries. En A. Crespo; F. Castro, N. Nayling (Eds.). Heritage and the Sea. Volume 1: Maritime History and Archaeology of the Global Iberian World (15th-18th centuries). (pp. 109-145). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-86460-6_14
Rieth. E. (2023). Pour une histoire de l'architecture navale. Méditerranée XVe-XVIe siècle. CNRS Editions.
Rose, S. (2017). The transfer of maritime technology from southern Europe to England c.1100-c.1600. En M. Balard (ed.). The Sea in History. The medieval world. (pp. 475-486), Boydell & Brewer. https://doi.org/10.1515/9781782049104-047
Salicrú i Lluch, R. (ed.) (2019). Tripulacions i vaixells a la Mediterrània medieval. Fonts i perspectives comparades des de la Corona d'Aragó. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Scammell, G.V. (1961), English merchant shipping at the end of the Middle Ages: some East Coast evidence. The Economic History Review, (13.3), 327-341. https://doi.org/10.2307/2599507
Soberón Rodríguez, M. (2016). El dret d'ancoratge de Barcelona a mitjans segle XV (1439-1446). [Trabajo de Fin de Máster, Universitat de Lleida.] https://repositori.udl.cat/items/41872f0f-216e-4d91-8556-cda0b4c4e5fc
Soberón Rodríguez, M. (en prensa). Tocant fusta. L'abastiment de combustible a la Barcelona baixmedieval (segles XV-XVI). En XVIIIé Congrés d'Història de Barcelona. Història ambiental de Barcelona. 22-24 de novembre de 2023. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Tangheroni, M. (1996). Commercio e navigazione nel Medioevo. Editori Laterza.
Unger, R.W. (2017). Ships and saling routes im maritime trade around Europe 1300-1600. En W. Blockmans, M. Krom, J. Wubs-Mrozewicz. The Routledge Handbook of Maritime Trade around Europe 1300-1600. (pp.17-35), Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315278575-2
Villain-Gandossi, C. (2017). La révolution nautique médiévale (XIIIe-XVe siècles). En M. Balard (ed.). The Sea in History. The medieval world. (pp. 70-89), Boydell & Brewer. https://doi.org/10.1017/9781782049104.010
Zucchitello, M. (1991). Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de València (1459-1703). Quaderns d'Estudis Tossencs, 4. Centre d'Estudis Tossencs.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2026 Mikel Soberón Rodríguez

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.




