Tripulacions de naus i naus grosses catalanes al segle XV

Marcel Pujol Hamelink

doi:10.14198/medieval.31692

Autores/as

Marcel Pujol Hamelink Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, España https://orcid.org/0000-0003-2876-8233

DOI:

https://doi.org/10.14198/medieval.31692

Palabras clave:

construcció naval, tripulacions, Corona d'Aragó, Mediterrània, Baixa Edat Mitjana, Catalunya, nau, nau grossa, història marítima, navegació medieval, història social

Resumen

L’evolució tecnològica i morfològica de les naus com a vaixells mercants, junt als progressos en artilleria naval, les van convertir en les protagonistes del paisatge marítim del segle XV. Naus i naus grosses van ser utilitzades a la marina mercant, sobretot en les grans rutes de Llevant i Flandes, però també entre els territoris de la Corona d’Aragó proveint de draps, sal i cereals; foren també emprats com a vaixells de transport de soldats, cavalls i armament als combois militars i fins i tot amb una finalitat bèl·lica (tant defensiva com ofensiva) a les armades d’Alfons el Magnànim. L’estudi s’ha dut a terme a partir de fonts documentals conservades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que han permès analitzar les tripulacions de diferents naus del segon quart del segle XV. Es tracta d’un estudi social, on distingim les tasques i responsabilitats de cadascun dels seus membres (patró, oficials i mestres, marineria), així com la quantitat segons el tipus de nau, els salaris i la procedència geogràfica. Cal destacar com a resultat de la recerca realitzada que, sense cap dubte, les tripulacions de les naus tenien una estructura jeràrquica i piramidal, amb una especialització de tasques, una gran diferència salarial i una heterogeneïtat geogràfica, així com econòmica, social, cultural i lingüística.

Citas

Amargier, Paul (1980). Gens de mer en Méditerranée dans les années 1375-1390 Navigation et gens de mer en Méditerranée de la Préhistoire à nos jours (pp. 68-83).

Balard, Michel (1981). Les équipages des flottes génoises aux XIV siècle. In: Rosalba Ragosta (ed.), Le genti del mare Mediterraneo (vol. I, pp. 511-534). Lucio Pironti.

Balard, Michel; Picard, Chistophe (2014). La Méditererranée au Moyen Âge: les homes et la mer. Hachette.

Balbi, Giovanna Petti (2015). Un binomio indisoluble la navegación comercial y armamento público en Génova en los siglos XIV-XV. In: Raúl González Arévalo (ed.), Navegación institucional y navegación privada en el Mediterráneo medieval (pp. 41-76). Universidad de Granada.

Balletto, Laura (1981). In tema di marineria genovese. In: Rosalba Ragosta (ed.). Le genti del Mare Mediterraneo (vol. I, pp. 357-396). Lucio Pironti.

Balletto, Laura (1994). Norma e realtà nella marineria genovese nel basso medioevo. Quaderni medievali, (38), 25-48.

Basso, Enrico (1994). Genova: un impero sul mare. Istituto di studi Italo-iberici del CNR.

Basso, Enrico (2008). Insediamenti e commercio nel Mediterraneo bassomedievale. I mercanti genovese dal Mar Nero all'Atlantico. Marco Valerio.

Basso, Enrico (2014). Navi, uomini e cantieri in Liguria fra Medioevo ed Età Moderna, In: E. Lusso, Attività produttive e sviluppi inseaditivi nell'Italia dei secoli XII-XV, (pp. 245-268). Cherasco.

Basso, Enrico (2017). Les flottes génoises dans l'Atlantique (Anglaterre-Flandre), XII-XV siècles, In: M. Balard, The Sea in History. The Medieval World - La Mer dans l'Histoire. Le Moyen Âge (pp. 225-234). Woodbridge & Rochester. https://doi.org/10.1515/9781782049104-027

Basso, Enrico (2019). Gli equipaggi e le navi. Fonti documentarie liguri sulla navigazione tardomedievale, In: R. Salicrú i Lluch (ed.), Tripulacions i vaixells a la Mediterrània medieval. Fonts i perspectives comparades des de la Corona d'Aragó (pp. 15-34). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Batlle Gallart, Carmen (1973). La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV. CSIC.

Burguera i Puigserver, Victòria Alba (2020). Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d'Aragó (1410-1458). [Tesi doctoral Universitat de Barcelona.]

Campodonico, Pierangelo (1991). Navi e marinai genovesi nell'età di Cristoforo Colombo. Colombo, 20-35.

Capmany y de Montpalau, Antonio de (1787). Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragón: aprobadas por el Rey Pedro IV, año de MCCCLI.

Capmany y de Montpalau, Antonio de (1961-1963). Memórias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. 4 vols. 1779-1792 (reedició anotada i revisada per E. Giralt i Raventós i C. Batlle i Gallart, 3 vols. II-2, 923).

Carrère, Claude (1977-1978). Barcelona 1380-1462. Un centre econòmic en època de crisi. Curial (Documents de cultura, 11), 2 vol. Traduït al català per Hermínia Grau de Duran: Barcelone, centre économique à l'époque des difficultés (1380- 1462). Mouton, 1967, 2 vol.

Casas Homs, Josep Maria (1972). Galeres catalanes trescentistes. Enrolament de llurs tripulacions. Cuadernos de Historia Económica de Cataluña. (8), 9-95.

Cifuentes Comamala, L.; Garcia Ballester, L. (1990). Els professionals sanitaris de la Corona d'Aragó en l'expedicio militar a Sardenya de 1354-1355. Arxiu de Textos Catalans Antics, (9), 183-214.

Cifuentes, Lluís (2000). La medicina en las galeras de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media: la caja del barbero y sus libros. Medicina e Historia, (4), 1-15.

Cifuentes, Lluís (2004). La medicina medieval i els viatges per mar. Mot so razo, (3), 35-44. https://doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v3i0.1418

Colon, Germà; García, Arcadi (eds.) (2008). Llibre del Consolat de Mar. Edició del text de la Real de Mallorca, amb les variants de tots els manuscrits coneguts. Fundació Noguera - Cambra de Comerç de Barcelona.

Coromines, Joan (1992). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. II. Curial - La Caixa de Pensions "La Caixa".

Costa, Maria-Mercè (1980). La pau del 1428 i els mercaders genovesos de la Corona d'Aragó. Anuario de Estudios Medievales, (10), 555-576.

Costa, Maria-Mercè (1988). Reparació d'una nau en el port de Palamós (1434). Estudis sobre temes del Baix Empordà, (7), 87-100.

Cuadrada, Coral (1985). Puertos Comerciales en la Edad Media. Cuadernos Historia 16, 166.

Dotson, John E. (2006). Ship types and fleet composition at Geoa and Venice in the early thirteenth century, Logistics of Warfare in the Age of the Crusades. Aldershot, 63-76.

Dufourcq, Charles-Emmanuel (1975). La vie quotidienne dans les ports méditerranéens au Moyen Âge. Hachette.

Dufourcq, Charles-Emmanuel (1981). Les équipages catalans au XIVème siècle: effectifs, composition, enrolament, paye, vie à bord, In: Rosalba Ragosta (ed.), Le genti del mare Mediterraneo (vol. I, pp. 535-559). Lucio Pironte,. https://doi.org/10.4324/9781003554653-8

Eberenz, Rolf (1975). Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel: eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur Schiffstypologie und terminologie in den iberoromanischen Sprachen bis 1600. Herbert Lang - Peter Lang.

Falchetta Piero (2009). Il trattato De navigatione di Benedetto Cotrugli (1464-1465). Edizione commentata del ms. Schoenberg 473 con il testo del ms. 557 di Yale. Studi Veneziani, (LVII), 15-333.

Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2009). Los vascos en el Mediterráneo medieval: los primeros tiempos. Itsas Memoria. Revista de Estudios Marítimos del País Vasco, (4), 115-128.

Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2017). Les flottes catalanes, XII-XV siècles. In: Michel Balard (ed.). The Sea in History. The Medieval World (pp. 281-294). Boydell Pres. https://doi.org/10.1515/9781782049104-032

García i Sanz, Arcadi (1977). Història de la marina catalana. Aedos.

Garcia i Sanz, Arcadi, Coll i Julià, Núria (1994). Galeres mercants catalanes dels segles xiv i xv. Fundació Noguera.

González Arévalo, Raúl (2019a). Fuentes para el estudio de la tripulación de las galeras mercantiles de Florencia (s. XV). In: Roser Salicrú i Lluch (ed.). Tripulacions i vaixells a la Mediterrània medieval. Fonts i perspectives comparades des de la Corona d'Aragó (pp. 115-137). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

González Arévalo, Raúl (2019b). Navegación y vida en la marina mercante de una ciudad sin mar: las galeras estatales de Florencia en las fuentes cronísticas y narrativas del siglo XV. In: Lola Badia, Lluís Cifuentes, Roser Salicrú i Lluch (eds.). La vida marítima a la Mediterrània medieval. Fonts històriques i literàries (pp. 193-211). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Gouffran, Laure-Hélène (2020). Marsella frente a los "abominables catalanes": una implementación urbana de la guerra de corso en el Mediterráneo (1380-1431). En la España Medieval, (43), 223-244. https://doi.org/10.5209/elem.68646

Guiral-Hadziiossif, Jacqueline (1986). Valence, port Méditerranéen au xve siècle (1410-1525). Publications de la Sorbonne. Traducció castellana: Valencia, puerto mediterranéo en el siglo XV (1410-1525. Alfons el Magnànim, 1989. https://doi.org/10.4000/books.psorbonne.67169

Hocquet, Jean-Claude (1981). Gens de mer à Venise: diversité des statuts, conditions de vie et de travail sur les navires. In: Rosalba Ragosta (ed.), Le genti del mare Mediterraneo (vol. 1, pp. 103-168). Lucio Pironte..

Hocquet, Jean-Claude (1991). La genti di mare. In: A. Tenenti, U. Tucci (eds.). La Storia di Venezia (pp. 481-526).

Junyent Molins, Pol (2019). Política naval, estructura i logística de la marina de guerra de la Corona d'Aragó. Les armades d'Alfons el Magnànim contra el regne de Tunis (1430-1435). [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona].

Lane, Frederic Ch. (1965). Navires et constructeurs à Venise pendant la Renaissance. SEVPEN.

Lane, Frederic Ch. (1983). I marinai veneziani e la rivoluzione nautica del Medioevo, In: F.C. Lane (ed.). Le navi di Venezia (pp. 150-169).

Llull, Ramon (2009). El llibre de contemplació en Déu (1271-1274), a cura de J.E. Rubio Albarracín. Barcino.

Mallet, Michael Edward (1967). The Florentine Galleys in the Fifteenth Century, Clarendon Press.

Melis, Federigo (1985). L'area catalano-aragonese nel sistema economico del Mediterraneo Occidentale. In: F. Melis (ed.), I mercanti italiani nell'Europa Medievale e Rinascimentale ((pp. 215-231). L. Frangioni - Le Monnier.

Muckelroy, Keith (1978). Maritime Archaeology. Cambridge University Press, 1978.

Mussarra, Antonio (2017a). Genova e il mare nel Medioevo. Il Mulino.

Mussarra, Antonio (2017b). La marina da guerra genovese nel tardo medioevo. In cerca di un modello. Revista Universitaria de Historia Militar, (6.11), 79-108. https://doi.org/10.53351/ruhm.v6i11.241

Mussarra, Antonio (2020a). 'Economic migrants or commuters? A Note on the Crews of Genoese Galleys in the Medieval Mediterranean, 14th-15th Centuries. In: Marco Folin i Antonio Mussarra (coords.). Cultures and Practice of Coexistence, 13th-17th Centuries. Multi-Ethnic Cities in the Mediterranean World (pp. 62-75). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003089339-5

Mussarra, Antonio (2020b). Il Grifo e il Leone. Genova e Venezia in lotta per il Mediterraneo. Laterza.

Mussarra, Antonio (2021). Medioevo marinaro. Prendere il mare nell'Italia medievale. Il Mulino.

Nelson, Samantha; Fletcher, Catherine (2022). Mercenaries, Migration and the Crew of the Mary Rose, History. The Journal of the Historical Association, vol. 107, (378), 836-860. https://doi.org/10.1111/1468-229X.13328

Nicolini, Angelo (1998-1999). Navigazione savonese nell'Atlantico del Nord fra Tre e Quattrocento (1371-1463). Società Savonese di Storia Patria. Atti e Memorie, (34-35), 175-199.

Nicolini, Angelo (2007). Commercio marittimo genovese in Inghilterra nel Medioevo (1280-1495). Atti della società ligure di storia patria, (47), 77-142.

Orsi Lázaro, Mario (2007). Les dotacions dels vaixells de l'armada de 1354. Motivacions, context social i costos humans. Drassana, (15), 54-73.

Orsi Lázaro, Mario (2019). Lletres, comptes i ordinacions per a la gestió d'un recurs estratègic: les xurmes de les galeres a mitjan segle XIV. In: Roser Salicrú i Lluch (ed.). Tripulacions i vaixells a la Mediterrània medieval: fonts i perspectives comparades des de la Corona d'Aragó (pp. 201-231). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ortega, A. (2003). Viajes a Flandes e Inglaterra. ¿Cabotaje o recta via?, Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, (16), 229-249.

Pryor, John H. (1995). From Dromon to Galea: Mediterranean Bireme Galleys AD 500-1300, In: Robert Gardiner (ed.), The Age of the Galley: Mediterraean Oared Vessel since pre-classical Times (pp. 101-116). Naval Institute Press.

Pujades i Bataller, Ramon (2007). Les cartes portolanes: la representació medieval d'una nau solcada, Institut Cartogràfic de Catalunya-Institut d'Estudis Catalans- Institut Europeu de la Mediterrània.

Pujol i Hamelink, M. (2005). Iconografia naval a l'església de Sant Miquel de Montblanc (Conca de Barberà), Unicum, (4), 132-139.

Pujol i Hamelink, M. (2014). Tecnologia i pesca a la Baixa Edat Mitjana: les embarcacions de pesca i l'art de la batuda a la costa catalana. Barcelona. Quaderns d'Història. Barcelona i el mar, (21), 156-168.

Pujol i Hamelink, Marcel (2018). La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses, Diputació de Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

Pujol i Hamelink, Marcel (2019). El mestre d'aixa en la construcció naval i la navegació a la Catalunya baix-medieval (segles XIII-XV). In: R. Salicrú (ed.), Tripulacions i vaixells a la Mediterrània medieval: fonts i perspectives comparades des de la Corona d'Aragó (pp. 247-280). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pujol i Hamelink, Marcel (2021). Animales embarcados en naos y galeras catalanas en la Baja Edad Media, Revista de Historia Naval, (154), 119-148.

Pujol i Hamelink, Marcel (2025). La Tavola Strozzi (1472-1473), celebració de la victoria de la batalla d'Ischia (1465): estudi d'iconografia naval, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, (26), 427-456. https://doi.org/10.14198/medieval.27604

Rodón y Oller, Francesch (1898). Fets de la marina de guerra catalana, extrets de las Crònicas de Catalunya. La Renaixensa.

Rodrigo Lizondo, Mateu (ed.)(2011). Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim. Universitat de València.

Rose, Susan (2002). Medieval naval warfare, 1000-1500. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203206560

Ryder, Alan (2024). Alfons el Magnànim, rei d'Aragó, de Nàpols i de Sicília (1396-1458). L'expansió catalana al sud d'Itàlia. Sidillà. Traducció de l'anglès: Alfonso the Magnanimous: King of Aragon, Naples and Sicily, 1396-1458. Clarendon Press, 1990.

Salicrú i Lluch, Roser (2014a). Sobre las fuentes y bibliografía para el estudio de los enrolamientos de tripulación, los armamentos, la construcción naval y los salarios marítimos en la Cataluña bajomedieval. In: Gemma Teresa Colesanti (ed.), «Il re cominciò a conoscere che il principe era un altro re». Il principato di Taranto e il contesto mediterraneo (secc. XII-XV) (pp. 329-341). Centro di Studi Orsiniani.

Salicrú i Lluch, Roser (2014b). L'évaluation des salaires dans le secteur de la construction navale et de la navigation maritime en Catalogne au bas Moyen Âge. In: P. Beck, Ph. Bernardi i L. Feller (dir.). Rémunérer le travail au Moyen Âge. Pour une histoire sociale du salariat (pp. 349-364). Picard.

Salicrú i Lluch, Roser (2019). On land and at sea: maritime work and maritime workers in medieval Catalonia. In: Thomas Max Safley (ed.), Labor before the Industrial Revolution. Work, technology and their ecologies in an age of early capitalisme (pp. 153-171). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781351251082-8

Santamaría, Alvaro (1966). Aportación al estudio de la economía valenciana durante el siglo XV. Sucesor de Vives Mora - Instituto Valenciano de Estudios Históricos.

Scorrer, Jessica; Faillace, Katie E; Hildred, Alexzandra; Nederbragt, Alexandra; Andersen, Morten B.; Millet, Marc-Alban; Lamb, Angela L.; Madgwick, Richard (2021). Diversity aboard a Tudor warship: investigating the origins of the Mary Rose crew using multi-isotope analysis, Royal Society Open Science, (8), 1-19. https://doi.org/10.1098/rsos.202106

Simbula, Pinuccia F. (2006). L'arruolamento degli equipaggi nei regni della Corona d'Aragona (secc. XIVXV). In: Simonetta Cavaciocchi (ed.), Ricchezza del mare. Ricchezza dal mare. Secc. XIII-XVIII. Atti delle «Settimane di Studi» e altri Convegni (pp. 1.019-1.039). Le Monnier.

Soberón Rodríguez, Mikel (2012). "Que en elll stara segura la major nau del mon". Tráfic i evolució del port de Barcelona al segle XV. Quarhis. Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, (8), 54-78.

Stimson, A. (2021). The navigation instruments, In: Gardiner, J.; Allen, M.J. (eds.), Before the Mast: Life and Death Aboard the Mary Rose (The Archaeology of the Mary Rose. Volume 4), Oxbow Books.

Stöckly, Doris (2017). "Quod vita et salus nostra est quod galee nostre navigent". Les gens de mer à Venise du XIII au XIVème siècle. In: M. Balard, The Sea in History. The Medieval World - La Mer dans l'Histoire. Le Moyen Âge (pp. 158-169). Woodbridge & Rochester. https://doi.org/10.1515/9781782049104-021

Tangheroni, Marco (1996). Commercio e navigazione nel Medioevo. Laterza.

Treppo, Mario del (1976). Els mercaders catalans i l'expansió de la corona catalano-aragonesa al segle xv. Curial. Traduït de l'italià per Jaume Riera i Sans, I mercanti catalani e l'espansione della corona aragonese nel secolo xv, 1968.

Treppo, Mario del (1990). La marina napolitana nel Medioevo: porti, navi, equipaggi. In: A. Fratta (ed.). La fabbrica delle navi. Storia della cantieristica nel Mezzogiorno d'Italia ( pp. 31-41).

Unali, Anna (1982). Il "Libre de acordament": arruolamento di equippaggi catalani per la guerra di corsa nel'400. CNR - Della Torre.

Unali, Anna (1986). Aspetti dell'organizzazione di un'armata aragonese enlla prima metà del '400, Medioevo Saggi e Rassegne, (11), 83-102.

Unali, Anna (1986). Mariners, pirates i corsaris catalans a l'època medieval. La Magrana.

Vaquer Bennassar, Onofre (2001). El comerç marítim de Mallorca (1448-1531). El Tall.

Vela i Aulesa, Carles (2000). Naves y marinos vascos en Barcelona a partir de los registros de "coses vedades" (1438-1449). Itsas Memoria. Revista de Estudios Marítimos del País Vasco, (3), 629-648.

Vinyoles i Vidal, Maria Teresa (1983). El pressupost familiar d'una mestressa de casa barcelonina per a l'any 1401. La societat barcelonina a la baixa Edat Mitjana. Acta / Mediaevalia, 101-112.

Viu Fandos, María (2021). Una gran empresa en el Mediterráneo medieval. La compañía mercantil de Joan Torralba y Juan de Manariello (Barcelona-Zaragoza, 1430-1437). CSIC.

Viu Fandos, Maria; Bruguera, Victòria A. (2018). Tiempo y costes de resolución de conflictos marítimos a principios del siglo XV: el pirata genovés Polo Cigüeña y el mercader barcelonés Joan de Torralba, Una questione di tempo. Ritmi e cicli economici nell'Europa del Basso Medioevo (secc. XIII-XV), (en premsa).

Viu Fandos, María; Burguera i Puigserver, Victòria A. (2025). Dinero, poder y guerra en el Mediterráneo medieval. Las consecuencias del hundimiento de una nave comercial en Siracusa en 1429. Edad Media. Revista de Historia (Monográfico: Hacer y padecer la guerra en la Baja Edad Media: nuevas perspectives en torno a la experiència bèl·lica en el sur de Europa), (26), 175-206. https://doi.org/10.24197/em.26.2025.175-206