La palma aceitera como villana en la novela gráfica. Caminos condenados

Jafte Dilean Robles Lomeli

doi:10.14198/pangeas.29673

Autors/ores

Jafte Dilean Robles Lomeli Universidad de Sonora, Mèxic https://orcid.org/0000-0001-5327-8493

DOI:

https://doi.org/10.14198/pangeas.29673

Paraules clau:

despullo, etnografia, novel·la gràfica, palmell setrill, mite, versió oficial, Montes de María

Resum

Camins condemnats (2016) és una novel·la gràfica que neix de la investigació realitzada per Diana Ojeda i el seu grup d'estudi a la regió de Montes de María al nord de Colòmbia. Dels articles acadèmics que esdevenen aquest rastreig etnogràfic, Pablo Guerra elabora un guió que després els dibuixants Henry Díaz i Camilo Aguirre materialitzen visualment. L'anàlisi etnogràfica fa que la problemàtica de la despulla de terres i el nul accés als recursos naturals que travessa la població de Montes de María és perquè l'Estat colombià ha promulgat dos mites com l'epicentre de les seves estratègies polítiques i econòmiques: el mite del postconflicte i el mite del desenvolupament. El monocultiu de palma oliera (Elaeis guineensis) és una de les conseqüències més greus d'aquests mites, ja que la seva entrada al país s'estableix com la màxima estratègia de sustentabilitat i rendibilitat, malgrat la vastedat de perjudicis que provoca en el medi i la vida dels habitants. Tots dos mites disfressen el veritable impacte socioambiental a la zona, per la qual cosa esdevé indispensable el recurs gràfic per desmentir versions governamentals que maquillen el dany. En aquest article es duu a terme un contrast entre la investigació etnogràfica de Diana Ojeda i la translació del seu acostament lingüístic al vehicle visual per analitzar a profunditat de quina manera se subverteix la versió oficial de l'Estat en representar al palmell setrill com l'antagonista real d'aquesta problemàtica. La novel·la gràfica Caminos condenados és un exercici col·lectiu de desmitificació, ja que busca desbancar les versions oficials i mediàtiques de la despulla mitjançant l'experiència directa dels seus afectats.

Referències

ACEVEDO, J. (1981). Para hacer historietas. Madrid: Editorial Popular.

CORDERO, A. (2011). "Cuando los árboles no dejan ver el bosque: Efectos de los monocultivos forestales en la conservación de la biodiversidad", Acta Biológica Colombiana, 16 (2), 247-268.

DAUGHTRY, J. (2015). Listening to War. Sound, Music, Trauma, and Survival in Wartime Iraq. USA: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199361496.001.0001

DANIELS, A. (2016). "La transformación de la estructura productiva de los Montes de María: de despensa agrícola a distrito minero-energético", Revista Digital de Historia y Arqueología desde el Caribe Colombiano, 12 (28), 52-83. https://doi.org/10.14482/memor.29.8278

GAVIRIA-MEJÍA, K. / JURADO, J. / BAJONERO, C. (2020). "Montes de María, un territorio en disputa: la guerra entre la palma y el agua", Revista Kavilando, 12 (1), 1-24.

GÓMEZ, F. (2020). "Telling Images: Forced Disappearance and Territorial Displacement in Recent Mexican and Colombian Documentary Graphic Novels", Journal of Latino/Latin American Studies, 10 (2), 14-37. https://doi.org/10.18085/1549-9502.10.2.14

GOODMAN, S. (2010). Sonic Warfare: Sound, Affect, and the Ecology of Fear. Cambridge, MA: The MIT Press. https://doi.org/10.7551/mitpress/7999.001.0001

LUNA-GALVÁN, M. (2020). "Teoría del Riesgo: una aproximación a la sociedad del riesgo en el marco de la adaptación al cambio climático en Cartagena de Indias", en Iván Vargas-Chaves (ed.), Innovación ambiental y análisis del riesgo. Dos enfoques para una gestión ambiental moderna. Sincelejo: Editorial CECAR, 213-238. https://doi.org/10.21892/978-958-5547-65-0.9

MAZA-ÁVILA, F. / JIMÉNEZ-CASTILLA, T. / HERRERA-SEBA, G. (2020). "Políticas de fomento a los biocombustibles como innovaciones ambientales y sus efectos en el campo colombiano: el caso de la palma de aceite en María La Baja (Bolívar)", en Iván Vargas-Chaves (ed.), Innovación ambiental y análisis del riesgo. Dos enfoques para una gestión ambiental moderna. Sincelejo: Editorial CECAR, 55-94. https://doi.org/10.21892/978-958-5547-65-0.3

NETZ, R. (2004). Barbed Wire: An Ecology of Modernity. Middletown, Connecticut: Wesleyan University Press.

NÚÑEZ, M. (2017). Miradas desde el cómic documental a problemáticas sociopolíticas en Colombia. Caminos condenados y No soy de aquí como casos de estudio. Tesis de maestría. Universidad de Bogotá Jorge Tadeo Lozano.

OJEDA, D. (2016). "Los paisajes del despojo: propuestas para un análisis desde las reconfiguraciones socioespaciales", Revista colombiana, 52 (2), 19-43. https://doi.org/10.22380/2539472X38

OJEDA, D. / PETZL, J. / QUIROGA, C. / RODRÍGUEZ, A. / ROJAS, J. (2015). "Paisajes del despojo cotidiano: acaparamiento de tierra y agua en Montes de María, Colombia", Revista de Estudios Sociales, 54, 107-119. https://doi.org/10.7440/res54.2015.08

OJEDA, D. / GUERRA, P. / AGUIRRE, C. / DÍAZ, H. (2016). Caminos condenados. Colombia: Laguna Libros.

OJEDA, D. / NIRMAL, P. / ROCHELEAU, D. / EMEL, J. (2022). "Feminist Ecologies", Annual Review of Environment and Resources, 149-171. https://doi.org/10.1146/annurev-environ-112320-092246

POSTEMA, B. (2013). Narrative Structure in Comics. Making Sense of Fragments. Rochester, New York: RIT Press.

RAPPAPORT, J. (2018). "Visualidad y escritura como acción: Investigación Acción Participativa en la Costa Caribe colombiana", Revista Colombiana de Sociología, 41 (1), 133-156. https://doi.org/10.15446/rcs.v41n1.66272

RIVERA, S. (2015). Sociología de la imagen. Miradas ch'ixi desde la historia andina. Buenos Aires: Tinta Limón.

ROBLES, J. (2019). La historia doble del testimonio en la costa colombiana: Aproximaciones a una episteme alternativa. Tesis Doctoral, dir. Rappaport Joanne. Georgetown University.

ROSEN, E. (2009). "The Narrative Intersection of Image and Text: Teaching Panel Frames in Comics", en Stephen E. Tabachnick (ed.), Teaching the Graphic Novel. New York: The Modern Language Association of America, 58-68.

STEFKOVA, R. (2021). Graphic Documentaries: Drawing Reality in Hispanic Graphic Narrative. Tesis Doctoral, dir. Poot-Herrera Sara. University of California Santa Barbara.