Orquídies, castanheiros i seringas: veus i silêncios vegetais em La voràgine de José Eustasio Rivera i La mirada de les plantes d'Edmundo Paz Soldán.

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.14198/pangeas.29683

Paraules clau:

estudis crítics vegetals, novel·la llatinoamericana, agència vegetal, novel·la de la selva, gir no-humà

Resum

Aquest article busca posar en diàleg dues novel·les de la selva separades per gairebé 100 anys entre les dates de publicació: La vorágine (1924) i La mirada de las plantas (2022). En concret, l'objectiu és identificar, analitzar i problematitzar la presència de veus vegetals al llarg de les dues novel·les, aspecte que fins ara no s'ha realitzat comparativament entre els dos textos i que es pot abordar des de les descripcions, veus i silencis d'aquests éssers vegetals. Per això, em valdré de les més recents aportacions de les humanitats verdes, l'ecocrítica i els estudis de l'Antropocè, per així evidenciar la importància conceptual del gir no-humà en la crítica literària en espanyol del present i, amb això, elaborar una anàlisi literaria detallada de les dues novel·les, deixant clar els seus punts en comú (much vegetals.

Finançament

Este artículo, parte de mi investigación predoctoral centrada en las presencias no-humanas de la literatura en español del siglo XXI, cuenta con una ayuda FPU21/06466 y hace parte del proyecto PID2023- 147092OB-I00 “Literatura y Antropoceno: imaginarios ecosociales y conciencia ambiental en la literatura hispánica del siglo XXI” (ANTROPOLIT) financiado por MICIU/AEI/ /10.13039/501100011033 y por FEDER, UE. Además, cuenta con el apoyo del GIR Tecnología y poder en el pensamiento y las letras (TePPeL).

Referències

ÁLVAREZ SOLÍS, A.O. (2023). "¿Puede escribir una planta? La crítica vegetal en la época de la extinción de la teoría", 452oF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada, 29, 53-74. https://doi.org/10.1344/452f.2023.29.4

CAMACHO DELGADO, J.M. (2023). "Morel en la Amazonía. Intertextualidad y distopía en 'La mirada de las plantas', de Edmundo Paz Soldán", en Ángel Esteban (ed.), Formas del fin del mundo: crisis, ecología y distopías en la literatura y la cultura latinoamericanas. Bruselas: Peter Lang, 281-305.

COCCIA, E. (2017). La Vida de Las Plantas: Una Metafísica de la Mixtura. Buenos Aires: Miño y Dávila Editores (Biblioteca de la Filosofía Venidera Ser).

CRUTZEN, P.J. y STOERMER, E.F. (2000). "The Anthropocene", IGBP Global Change Newsletter, 41, 17-18.

DUCHESNE WINTER, J.R. (2019). Plant Theory in Amazonian Literature. Cham: Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-030-18107-9

FRENCH, J.L. (2024). '"La vorágine": la dialéctica de la naturaleza", en Jennifer L. French y Felipe Martínez Pinzón (eds.), 'La vorágine': centenario de un clásico latinoamericano. Textos críticos (1988-2024). Bogotá: Ediciones Uniandes, Editorial Universidad del Rosario, Editorial EAFIT y Editorial ESAP, 89-102. https://doi.org/10.51573/Andes.9789587986594.9789587986600.978958796617

GRUSIN, R.A. (2015). The nonhuman turn. Minneapolis: University of Minnesota press (Center for 21st century studies).

HARAWAY, D.J. (2019). Seguir con el problema: Generar parentesco en el Chthuluceno. Bilbao: Consonni.

IRIGARAY, L. y MARDER, M. (2016). Through vegetal being: two philosophical perspectives. New York: Columbia University Press (Critical life studies).

JENSEN, D. (2016). The Myth of Human Supremacy. New York-Oakland: Seven Stories Press.

MANCUSO, S. (2020). La nación de las plantas. Madrid: Galaxia Gutenberg.

MARDER, M. (2013). Plant-Thinking. A Philosophy of Vegetal Life. New York: Columbia University Press.

MARTÍNEZ PINZÓN, F. (2024). "La voz de los árboles: fiebre, higiene y poesía en 'La vorágine'", en Jennifer L. French y Felipe Martínez Pinzón (eds.), 'La vorágine': centenario de un clásico latinoamericano. Textos críticos (1988-2024). Bogotá: Ediciones Uniandes, Editorial Universidad del Rosario, Editorial EAFIT y Editorial ESAP, 198-219. https://doi.org/10.51573/Andes.9789587986594.9789587986600.978958796617

MOLLOY, S. (1987). "Contagio narrativo y gesticulación retórica en 'La vorágine"', Revista Iberoamericana, 53(141), 745-766. https://doi.org/10.5195/reviberoamer.1987.4388

MONTOYA JUÁREZ, J. (2025). "Narrativa de la selva en el siglo XXI: extractivismo, violencia lenta y subjetividades más que humanas en 'La mirada de las plantas', de Edmundo Paz Soldán", Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo, 100(3), 123-157. https://doi.org/10.55422/bbmp.1034

PAZ SOLDÁN, E. (2022). La mirada de las plantas. Barcelona: Almadía.

RIVERA, J.E. (2023). La vorágine & Tierra de promisión. Bogotá: Penguin Clásicos.

SANTANA HERNÁNDEZ, M. (En prensa). "Miradas vegetales: econtologías poshumanas y posantropocéntricas en 'La mirada de las plantas', de Edmundo Paz Soldán", en Mónica Casado Folgado, Andrea Elvira-Navarro y Sergio I. Rosas-Romero (eds.), Literatura y desborde: propuestas contra el límite en tiempos de crisis globales. Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 25-39.

TREXLER, A. (2015). Anthropocene Fictions: The Novel in a Time of Climate Change. Virginia: University of Virginia Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt13x1r99

URIARTE, J. (2020). The Desertmakers. Travel, War, and the State in Latin America. New York; Abingdon: Routledge, Taylor & Francis Group. https://doi.org/10.4324/9781315618395

WYLIE, L. (2023) "Plant", en Jens Andermann, Gabriel Giorgi y Victoria Saramago (eds.), Handbook of Latin American environmental aesthetics. Berlin Boston: De Gruyter, 343-354. https://doi.org/10.1515/9783110775907-022

Publicades

08-10-2025

Com citar

Rosas-Romero , S. I. (2025) “ castanheiros i seringas: veus i silêncios vegetais em La voràgine de José Eustasio Rivera i La mirada de les plantes d’Edmundo Paz Soldán”., Pangeas. Revista Interdisciplinar de Ecocrítica, (7), pp. 79–96. doi: 10.14198/pangeas.29683.